|
Hi havia una vegada una xiqueta què es deia Mar. Li agradava molt els superhéroes. Es tenien que mudar a una altra ciutat perquè van cridar sa mare per a un treball. El primer dia d'escola Mar estava molt nerviosa perquè tenia molta vergonya. Només va arribar sabia que algo anava mal i sentia molta força dins d'ella. Tots la miraven molt rarament però a ella le donava igual. Va arribar l'hora d'esmorzar i va vore un xiquet que estava sol. Va anar a vore perquè estava sol, ell li va dir que ningú li feia cas, ella li va dir:
-¿Com et diuen? A mi Mar.
- A mí em diuen Pablo.
- A mí tampoc em fan cas, vols que siguem amics?
- Val. ¿Quedem a les 6.00 en el parc?
- Si.
Van entrar en classe i es van sentar junts, sel's va passar la classe volant. Va arribar la vesprada s'ho van passar de meravella, van quedar per al dia següent. Va arribar el dia següent i Mar li va dir que sentia com molta força per dins d'ella, Pablo que sabia d'eixe tema li va tenia poders i Mar no s'ho creia, ho va comprovar i, efectivament podia llegir la ment dels altres. Quan va arribar a casa li ho va dir a sa mare, sa mare es creia que era un joc, però com que Mar li podia llegir la ment li va dir que no però no va donar resultat. Al dia següent li va llegir la ment a Pablo i va descobrir que ell la volia lo que no sabia era que ell també podia llegir la ment i va descobrir que ella també el volia.
Des de eixe moment van estar sempre junts i van ser molt feliços.
FI |
