|
La protagonista d'aquesta història es diu Marta.
Marta no vol anar al Castell de Khadrell, pero la mestra es d'esideix d'anar. Pero Marta es despista del grup y es queda completament sola. Arriba a una cova i es cau per un forat.
Va arribar a un altre mon desconegut, que a soles ella el coneixia o potser una altra persona.
Marta va vore a xiquets mes o menos de la segua edat, jugant. Marta perduda, els va preguntar on estava? on eren els seus companys...pero la meitat de les paraules no les entenien. Els xiquets es van presentar, Aït, Albaida i Aït Ells estranyats li van preguntar moltes coses, ella per a que no es faja un lio, va explicar tot el ocurrit.
Albaida a deixar a Marta dormir en sa casa, sense que els guardies i els seus pares la puguen vore. Per el matí Jussuf, el pare d'Albaida, va agafar a Marta de la cama. Albaida, va explicar el que li havia ocurrit a Marta. La mare d'Albadia va prometre que no s'ho contara a ningu y son pare tambe.
Hi havien tintat a Marta els cabells de negre amb henna, Albaida i Jasmina, tambe, varen tindre que posar-li, un xador.
La mare, Albaida i Marta, havien eixit del castell, a rentar la roba i arreplegar l'aigua de l'aljub.
Marta va pensar, per a poder tornar a seu temps.
Despres d'anar, arreplegar l'aigua, havien anat a la cova on Marta, va caure. Aït va vore un rellotge, com el que portaba Marta. Van vore l'hora y era a la mateixa hora que s'obria el forat, a les, deu i trenta-cinc minuts. Marta pensà que amb el dia ja oh tenia tot fet.
Marta lo que volia fer era saber qui es l'estranger. Albaida li va donar una idea a Marta, anar a preguntar-li al guardia mes vell del castell.
Havien anat correguent cap al guardia, la colla, li va preguntar de tot, clar i la que mes Marta.
Albaida, va contar-li a Marta, que no es podia malgastar l'aigua de l'aljub, i Marta molt llesta, va malgastar l'aigua, de l'aljub.
Jussuf el pare d'Albaida va vore, com Marta malgastaba l'aigua, entonces la va detindre.
Marta va entrar i va vore dibuixos, hi havia, un home senyalant amb el dit a la constelacio de la Osa Major, al costat de la Osa Major hi havia un Sol, que significaba, el Solstici i una Lluna que significaba, el Plunilunim, tambe baix de l'home estava una data, 22-06, aquell mateix dia s'obria el forat.
Marta va, acomiadar-se dels seus amics orreguent va anar a l'aljub.
Mentres s'obria la porta Marta estava mareja que o podia obrir els ulls.
FI
|
|
