LA REVISTA DELS ROSEGONS

Allí li va dir al pelux que es deia Agatha que no es preocupara que faria tot el possible per salvar-lo.
Mentres tant es concentraria per a poder ser escriptora i salvar-lo al mateix temps.

Una setmana després Claudia deia que el pelux estava pitxor que abans però no li van fer ni cas com sempre .
Claudia li va donar xarop per a la veu però no va fer efecte , va pensar que seria més de lo que ella es creia.

Com que no trobava solució va tindre una idea molt bona i va començar a escriure la seua història. La història comença en un país�molt llunyà, on hi havia una ciutat fantàstica, on es feia realitat tot el que es desitjava. Escrivint, escrivint sense donar-se conter, Claudia s'havia ficat dins de la història. No sabia molt bé com havia arribat a eixa ciutat tan bonica i meravellosa, al menys per a ella.

Claudia estava al.lucinada per tot el que estava veient i de la gent tan rara que vivia en eixa ciutat. Va pensar "Mare meua, sols falta que parlen un idioma molt raro i no els entenga". Però de sobte va dir ¡un moment, però si parlaran el idioma que jo vullga!, per això sóc jo la que estic escrivint esta història.

Les persones no eren persones, eren peluxes. Hi havien de totes les maneres i colors que mai en la vida ningú es podria imaginar. Hi havien alts, baixets, en forma de persona, en forma d'animals, etc...

Tot allí era de pelux fins i tot les cases, el cotxes, el arbres i tota la ciutat en general.

Ja s'imaginareu perquè Claudia estava fent una història d'una ciutat de pelux.

¿Trobaria en eixa ciutat la solució al problema del seu pelux?. ¿Vosaltres que penseu?

Claudia estava per una part contenta, perquè mai s'hi imaginava que podria tindre tanta imaginació, perquè els personatges que estava veient, eren encara més fantàstics del que es podria imaginar. Però per altra parte seguia molt preocupada pel seu pelux, perquè des del accident no parlava, ni es menejava.


Va comencar a caminar per la ciutat, no sabia molt bé on anar, tot el món la mirava extranyament, però no es decidia a preguntar a ningú per si s' espantaven. De sobte va vore un pelux que tenia cara de descarat, i va pensar "a este li pregunte que segur no s'espanta"

Va anar cap a ell i li va dir:

- Hola hem diuen Claudia, i vinc d'un país�que li diuen Espanya. ¿El coneixes?

- Hola a mi en diuen Rodolfo, i sí el conec. Abans quan no era màgic havia viscut una temporadeta allí.
- ¿Podries ajudar-me?, per favor, es que tinc un problema en el meu pelux.

- ¿Què et passa?

Claudia li va contar tot el que li havia passat al seu pelux. Aleshores Rodolfo va pegar un crit: ¡Ai, deu meu!! escolteu-me tots, ha vingut un humà que vol ajudar a un pelux!

De sobte Claudia sense adonar-se'n estava rodejada de càmeres de televisió , dee peluxes preguntant-li i fent-li fotos. Ella se'n va anar corrent perquè tot això no li agradava, i no entenia que era el que estava passant.

Al cap d'una estona es va tornar a trobar amb Rodolfo, i ella molt estranyada li va preguntar, perquè havia aparegut tota eixa gent. Entonces Rodolfo li va explicar que era molt raro que un humà volguera ajudar a un pelux, perquè normalment els humans quan es cansen dels peluxos els deixen abandonats, i al cap del temps se'n van molt tristos de les seues cases al país�màgic on troben la seua felicitat.

Entonces Claudia li va dir que per a ella era molt important el seu pelux i necessitava un metge per a que li ajudara.

Rodolfo, com va vore que Claudia estava tan preocupada li va ajudar, i li va acompanyar al metge. El doctor que havia estat examinant al pelux una bona estona, li va dir a Claudia que no podia parlar perquè del colp se li havia caigut la llengua, i que no podia menejar-se, però que en poquet de temps es recuperaria, després el doctor li va cosir en molt de compte una llengua nova. Claudia es va ficar molt contenta i els va contar que volia ser escriptora però sa mare no la deixava. El doctor li va donar un xarop màgic per a que li'l donara a sa mare i em poc de temps la deixaria escriure contes.

Claudia els va dir que havia començat una història d'un món de peluxes sense saber que existia de veritat, i els va prometre que faria una història tan bonica i fantàstica, per a que tots el xiquets del món no s'oblidaren dels seus peluxes, i que si no volien tindre'ls que no s'oblidaren d'ells, si no que els enviaren al país màgic dels peluxes.

FI
 

Erica