EL DESERT DE LES PALMES
Departament Geografia-Història . IES n.2 Almassora
Situació
Situat a la comarca de La Plana Alta, és una serra litoral paral.lela a la costa.S’esten pels termes de Borriol, La Pobla, Cabanes, Castelló i Benicassi. Dins del conjunt destaquen les serres Del Desert, de Les Santes i Les Agulles.. Els cims més elevats són El Bartolo (729), Colomer (708), Sta Àgueda (520), Sants (663) i Cargol (699).
Característiques geològiques
Predominen les arenisques de rodé, que li donen una tonalitat rogenca i proporcionen sols pobres en calç, solts i de bona qualitat per al desenvolupament de la vegetació. Altres roques són: les calcàries dels cims més alts i alguns afloraments de pissarres paleozoiques, que són les roques més antigues.
Clima
És mediterrani com el de La Plana, si bé pel factor altura, les temperatures són més fresques (14º tmp. Mitjana) i les precipitacions un poc més abundants (600 mm). De tant en tant podem vore la neu, cosa més rara al nivell de la mar.
Són nombroses les fonts: Tallada,Sant Josep,Del Senyor, Miravet… Les aigües escorren pels barrancs de Les Santes i Miravet que van al barranc de Xinxilla, barranc de Sta Àgueda, de Farxa, de La Magdalena, de La Parreta…
Vegetació
Zones silícies: matolls: brucs, estepars, argelaga negra, margalló, arborç Arbres: pi blanc, pinastre, alzina surera.
Terrenys calcaris: carrascar ,argelaga , romer, timó. coscoll.
Als llocs més humits: baladre, fenoll, canya. Prop de la font de Les Santes hi ha alguns roures.
Activitats tradicionals. Aprofitaments
L’any 1697 s’hi va instal.lar una comunitat de religiosos carmelitans, ordre que sol anomenar “desert” als paratges dedicats a retir espiritual i allunyats de poblacions humanes. L’abundància de margallons, també dits palmes, potser, ha contribuït a donar-li el nom de Desert de les Palmes.
El paratge compta amb una sèrie de construccions d’interés històric, com els castells de Montornès i de Miravet, i les ermites de Les Santes i La Magdalena.
A partir dels anys 60 comencen a construir-se urbanitzacions.
Tradicionalment havia tingut un aprofitament forestal, ramader i agrícola :amtllers,oliveres,garroferes, cereals i figueres, però molts bancals han estat abandonats i recuperats per al bosc. Pels vessants dels costats es poden vore tarongers, sobre tot desde la introducció del reg per degoteig.
Comunicacions
Des de la nacional 340, ix una carretera CV-147, que conduix a La Madalena , La Bartola, al Convent i a Benicassi. D’aquesta carretera ixen el camí de Miravet, la pista del Bartolo,el camí de La Pobla… Una altra carretera, la P-5 va de Cabanes a Orpesa. Són nombroses les pistes i senders que travessen el paratge.
Impactes mediambientals
La construcció d’urbanitzacions
Els incendis
Els vehicles 4x4 i les motos de muntanya
La pressió turística: està molt pròxim a les grans aglomeracions turístiques
La construcció de noves carreteres que posen en perill paratges de gran valor.
L’erosió intensa a causa de la forta deforestació
L’explotació forestal i lèxtensió de l’agricultura.
El Desert de les Palmes fou declarat paratge natural l’0ctubre de 1989 amb una extensió de 2000 ha.
