L’aplicació de les TIC al treball amb NEEs derivades de deficiències motòriques, sensorials i/o psíquiques, és un fet amplament estès. La conjunció del paradigma constructivista en l’educació, el model social en l’anàlisi de la realitat dels col·lectius en risc de marginació i els avanços gegantins en la tecnologia digital, dibuixen el marc en el què s’ha de moure l’esmentada aplicació alhora que l'avalen. Aquest marc el podem descobrir en el significat dels conceptes fonamentals del paradigma i que són els més repetits en tota mena de documentació (legislativa, d'investigació, de manuals de bones pràctiques,...) que se genera a partir d'ell.



Hi ha, si més no, 7 eixos conceptuals fonamentals sobre allò que coneixem com NEEs i sobre els quals cal reflexionar.