La tragèdia dels refugiats al Zaire, Ruanda i Burundi de finals de 1996, convertida en un assumpte social i un tòpic mediàtic commovedor, ha suscitat el següent estudi lingüístic dels discursos periodístics publicats. El seu objectiu és esbrinar si la comunicació de determinats sentits implícits i la suggestió de sentiments intensos infringeix màximes pragmàtiques. La perspectiva d’anàlisi que s’aplica és la de l’anàlisi crítica del discurs (CDA), la qual estudia els mecanismes discursius de control, abusos ideològics i de reproducció de la desigualtat i la discriminació. Com cal que els comentaris recollits aquí siguin especifics, l’article es centra en la interpretació d’unes fotografies i, a partir del seu examen, apunta les diverses línies de recerca endegades.

Sota el títol de “tragèdia als Grans Llacs africans” com a subsecció d’internacional, els mitjans de comunicació van tractar durant els mesos de novembre i desembre de 1996 un conflicte que va esclatar al Zaire i va afectar centenars de milers de persones. Aquestes formaven una multitud de refugiats amenaçats de mort per la fam, la misèria i una guerra imminent. La seva situació implicava altres països fronterers i, mercès a la divulgació de la seva situació, també va involucar organismes internacionals o governs, i provocà la mobilització d’ONGs i la solidaritat de moltíssima gent d’arreu del món. El to patètic de titulars d’editorials i articles d’opinió, com “Crida angoixant” o “Plany pel Zaire” (Avui, 5 i 16 de novembre), són testimoni de com es percebia des d’ací la situació de crisi.