Un dels aspectes més complexos de la música, potser el més complex, és el llenguatge amb què aquesta es representa. Aquest llenguatge és abstracte i el resultat poc precís si no es té un ampli bagatge de pràctica musical, principalment al Cicle Mitjà de l'Educació Primària, al qual va adreçada aquesta proposta. Com que el resultat mai no és absolut, sinó sempre relatiu, sobretot en els primers anys d'aprenentatge, pensem que l' enfocament en apropar-nos-hi ha de ser relatiu, és a dir, que cal tenir molt en compte les sensacions i les percepcions imprecises però globals de l'alumnat per anar filant cada cop més prim. Ni la inducció ni la deducció no oferiran tantes possibilitats com ho fa el mètode abductiu, que ens porta de la globalitat a l'anàlisi i de l'anàlisi a la globalitat, per tal de deixar espai a l' intel.lecte¡alapercepció sensorial. Pretenem que l'alumnat s'endinsi en el llenguatgemusical partint de què inventi i creï prèviament la seva manera personal de representar el so, per tal que, molt més endavant, interioritzi molt millor el llenguatge musical ortodox. El procés és lent i convé no abordar tots els aspectes de conceptes i grafia musical al mateix temps, ans al contrari, convé aïllar-los i unir-los convenientment.

Un dels aspectes que citàvem anteriorment és el ritme, potser més concret que la melodia, l'harmonia, el timbre, etc. El ritme va unit a la paraula, de la mateixa manera que

la paraula és rítmica en el seu discurs. En les activitats que us proposem, intentarem que el ritme musical es beneficiï del ritme de la paraula, pel que fa a l'elaboració d'una manera

personal de representar el so, i que el llenguatge parlat es beneficiï del ritme de la música pel que fa a la fragmentació de les paraules en síl.labes àtones i tòniques. La síntesi de tot el treball és molt atractiva, pretenem que aboqui en el ritme de la poesia popular: romanços, cançons, etc.