Feliçment la dramatització comença a ser un lloc comú en els dissenys curriculars, les orientacions i les guies didàctiques, en què apareix sota dues grans direccions:



a) com a matèria autònoma, dins de l’àrea d'Educació Artística,



b) com a procediment didàctic amb què abastar objectius propis d'altres àrees; ferramenta comparable, per exemple, als mitjans àudio-visuals.



Però per a la major part dels professors, els quals no han rebut una formació específica en aquest camp, la dramatització es resumeix en la idea simplista de fer petites representacions teatrals, que de seguida és abandonada per manca de recursos.



És en aquesta línia que es pretén fer un recorregut per les diferents activitats que es consideren específicament dramàtiques i fonamentar la seua raó de ser.



La dramatització, segons la definició del Disseny Curricular Base. Educació Primària, 1989, pàg. 164, és "una forma de representació que utilitza el cos, la veu i els espai i temes escènics per expressar i comunicar, als altres, idees, sentiments i vivències".