El naixement de la Universitat Oberta de Catalunya aporta al sistema universitari actual una forma diferent d’entendre tant el procés d’ensenyament-aprenentatge universitaris, com una nova manera d’entendre la mateixa universitat, atès que els dos paràmetres que habitualment s’utilitzen per a definir qualsevol activitat, l’espai i el temps, no tenen massa rellevància a la UOC. Utilitzant una mena de paradoxa lògica, podem dir que la UOC no està enlloc i, alhora, està pertot arreu. És això el que volem dir en parlar de Campus Virtual: un campus al qual s’hi pot accedir en qualsevol moment i des de qualsevol indret;

un campus fet de bits i de connexions, de fibres òptiques i de webs…, però també d’il·lusió i professionalitat per tirar endavant un projecte que vol ser innovador i punter tecnològicament i pedagògicament. Un campus sempre obert, que ha de possibilitar una nova manera de moure’s i d’estudiar a la universitat.