Educadors, professors i pares, som encara uns quants a creure en l’educació. Però ens trobem enfrontats, tots i cadascun de nosaltres, a dificultats immenses. Els nostres infants s’equivoquen, sovint, sense referència. Dubten, de vegades, en el pas a l’acte sistemàtic, quan no fugen en addiccions terribles. Els nostres alumnes estan excitats, alguns són violents. Ens desencoratja la seva ortografia o el seu desconeixement de la història. Ens sentim inquiets, com tothom.
Però no ens refugiem en l’autoritarisme o la invocació dels «antics bons mètodes». No volem, tampoc, escometre els qui es desvien quan són petits per imposar-los una camisola química, hipnòtica o judicial.
Creiem, per contra, que es poden crear situacions pedagògiques que permeten, al mateix temps, la transmissió de coneixements creadors d’estructura i l’emergència d’individus lliures i solidaris.
Estem convençuts que cal resistir tant al caprici globalitzat del mercat liberal com al control tecnocràtic dels obsedits per la mesura. No volem ni una fugida endavant cap a una societat pulsional, ni un retorn cap a un passat que no tenia res d’edat d’or. Ens enrabiem davant del present i volem construir el futur. Per això creiem en la pedagogia.
Philippe Meirieu
|
Sugerencias y problemas
http://www.rosasensat.org/editorial/ca/novetats/?&view=239