Joguets  per a jugar

 

Atesos l’interés i la necessitat de fer un projecte coeducatiu en la nostra escola, ens plantejàrem a principi de curs, des del Departament de Coeducació, abordar el tema de la publicitat.

Pilar Tudela

Maite Ramos (1)

 

Davant de l’aclaparadora campanya de Nadals-Reis que cada any bombardeja el nostre alumnat, pensàrem que era el moment apropiat per tal de reivindicar la importància del joc i del joguet i de permetre que xiquets i xiquetes, professorat i responsables familiars, siguen conscients i crítics a l’hora d'enfrontar-se a l’elecció/compra de joguets i al fet de com la publicitat potencia la càrrega sexista, bèl.lica, competitiva i consumista del joguet.

Els objectius que el departament es proposà eren:

- Desmitificar la càrrega sexista i oferir la possibilitat de triar segons els interessos de cada persona.

- Generar una actitud crítica davant del sexisme, el bel.licisme i el consumisme.

- Obrir un ampli ventall de jocs i joguets per a jugar.

- Aconseguir la reflexió a l’hora de triar un joguet.

- Sensibilitzar el professorat a l’hora d'ofertar jocs i joguets a l’alumnat.

- Sensibilitzar els pares i les mares sobre el tema i llur responsabilitat a l’hora d'adquirir joguets.

Les accions:

- El departament buscà informació a través de llibres, publicacions, treballs, que seleccionà per tal d'elaborar un dossier que recollís els diversos assumptes que interessava de tractar.

- Es realitzà un muntatge de vídeos, que arreplegava els spots publicitaris més significatius i populars. Fent un estudi en què se'n destaquen aspectes per tal d'evidenciar els rols, els estereotipa, el llenguatge, les músiques, els ambients...

Una recollida de la publicitat gràfica (catàlegs, fullets, anuncia...) amb la qual es confeccionaren dos cartells en què se'n pretenia captar l’atenció mitjançant l’aparent contradicció entre el títol (de xiquets - de xiquetes) i les imatges ("joguets de xiquetes" - "joguets de xiquets"). Com a conclusió apareixia un tercer cartell en què, sota el títol de JOGUETS PER A JUGAR, es combinava una àmplia gamma de joguets.

- Una elaboració de l’estratègia perquè se n'assabentassen el professorat i els responsables familiars, del treball i les propostes elaborades en el departament.

- I un disseny de propostes d'activitats per a l’alumnat que discutiren i desenvoluparien els cicles.

A l’escola infantil, com a fruit d'aquestes reflexiona, s'organitzaren lodoteques a les aules amb els joguets i els jocs disponibles. S'hi formaren tallers de joc (nines i ninos, cotxes i garatges, granja i animals, la casa, jocs de taula i col·lectius...) pels quals passaren tots els grups de treball constituïts en l’aula. Aquests grups estaven formats per persones dels dos sexes, que, durant un temps que elles mateixes es marcaven, es dedicaven a jugar de forma tradicional o amb noves propostes que inventaven. Després de l’experiència del joc s'hi establí un diàleg col·lectiu, en què cada grup en contava a la resta de la classe les seues experiències, noves propostes del joc...

Malgrat que aquesta primera experiència fou encoratjadora, ja que constatem que, a l’hora de jugar, xiquets i xiquetes, en compartien, hi aprenien, que no hi havia diferències substancials; quan escrivíem la carta ala Reis, sí que n'aparegueren: Els xiquets demanaven cotxes, pilotes, etc., i les xiquetes s'inclinaven per nines, cuinetes, etc.

Cada tutora tractà el tema en assemblea a la seca aula i, encara que hi hagué qui confessà que tal vegada li hagués agradat demanar un joguet "del sexe oposat", no s'atreviren per diverses raons: majoritàriament la censura del món de l’adult, dels seus companys i la imitació dels rols del seu medi.

En passar Nadal, tornàrem a crear la ludoteca amb els seus joguets i hi aprengueren a jugar i compartir els joguets de totes les persones de l’aula.

En el cicle inicial, a partir dels cartells de publicitat que s'havien confeccionat, s'inicià un debat en el qual es discutí el tema dels estereotips, la classificació dels joguets de xiquets i xiquetes. Com a conclusió, s'hi acordà que el mes important era jugar, que totes les persones podien jugar amb tots els joguets sempre que volguessen.

Per a després de Nadal ,es proposà a l’alumnat que una vesprada, cada persona, portaria un joguet per a jugar i compartir amb els companys. Els joguets que es portaren foren d'allò mes variat. Hi hagué xiquetes que dugueren nines, però d'altres portaren cotxes (les menys). També hi hagué xiquets que portaren pilotes i d'altres jocs de maquillatge.

A l’hora de jugar se'ls deixà que s'agruparen lliurement. Es formaren grups de xiquets/xiquetes que jugaren d'una forma tradicional. Al final, tots i totes acabaren maquillats.

El tema de la publicitat en el cicle mitjà s'inicià passant la cinta de vídeo que havíem confeccionat. Prèviament se'ls havia plantejat que intentàvem detectar els elements sexistes, bel.licistes i competitius dels anuncis. Sorprengué agradablement que foren capaços de detectar-los en debats en l’aula. De la mateixa manera s'analitzaren els cartells -aquesta vegada sense ajuda - per tal de veure si eren capaços d'analitzar la contradicció aparent que plantejaven. Com a resultat d'aquests debats i reflexions, en una aula de quart, es decidí d'escriure una carta a la premsa en la quals se'n manifestàs el desacord amb els mitjans, els missatges i els objectius de la publicitat.

Després de Nadal portaren els joguets a Paula i totes les persones hi jugaren. Encara que, al principi, els xiquets es sorprenien amb una nina als braços a la qual calia donar el biberó, prompte es trobaren tan còmodes com amb un cotxe.

En el cicle superior, encara que es treballà el tema amb el vídeo i els murals, prompte ens adonàrem que, per culpa del tema, no s'havia captat l’interès de l’alumnat, tret d'alguns casos, pel rebuig que senten vers el joguet en aquestes edats, a causa d'identificar-lo amb la infància.

De la reflexió de l’equip, se'n conclogué que hauria estat més encertat d'abordar el tema des de l’objecte de regal, encara que fou el motor que impulsà el treball sobre Publicitat i Dona que, després es desplegà àmpliament per l’alumnat del cicle superior.

Als responsables familiars, els convocàrem en una reunió. En ella se'ls facilità un dossier amb articles i reflexions de llibre sobre el tema. Se'ls passà el vídeo tot detallant els punt d’interès de cada anunci, es comentaren els murals i s'hi obrí un ample debat. La impressió general fou que no podien fer res contra la influencia de la TV i que al final comprarien allò. que els seus fills i les seues filles els demanassen.

Entre totes les persones que hi érem s'intentà de trobar mecanismes per desmuntar aquestes influencies i, la cosa mes important: fer que prenguessen consciència de les seues responsabilitats en la compra de joguets com a part de l’educació dels seus fills i filles.

 

VALORACIÓ

L’experiència per al professorat resultà impactant i, encara que som conscients de la dificultat de canviar la realitat en la qual som immersos, sí que pensem que iniciem una camí de reflexió i crítica, de respecte davant de la llibertat d'elecció, i que possibilitem la creativitat i potenciem els jocs per a compartir

(i) Professores del Col·legi Cooperativa Martí Sorolla de Valencia