L’escola un espai poc favorable per a les alumnes

 

Malgrat la creença generalitzada que a l’escola mixta no hi ha sexisme, nombrosos estudis han demostrat que encara que siga d’una manera subtil i velada, la discriminació de les alumnes persisteix, ja que l’escola transmet i reforça els estereotips sexistes existents en la nostra societat mitjançant l’androcentrisme que impera en els currículums, la presència dominant d’exemples i referències al gènere masculí en els materials didàctics i els models de comportament del professorat i l’alumnat, els quals, d’una manera conscient, reprodueixen els models i el sistema de valors propis de la ideologia patriarcal de la nostra societat.

 

 

 

Si a qualsevol professional de l'ensenyament se li preguntés si l'escola és un lloc de discriminació sexual per a les alumnes, probablement la seua resposta immediata seria negativa tot basant-se en arguments com, que els i les alumnes s'eduquen a les mateixes aules, que els uns i les altres reben igual tractament, que els programes d'estudis són els mateixos per a tots, que el nivell de rendiment que s'exigeix per a superar-los no té res a veure amb el sexe i que tot això es demostra la presència massiva de les dones en la universitat.

Si, bo i continuant amb aquest hipotètic diàleg, es planteges la qüestió de per què, si les dones no estan discriminades en l'ensenyament, tan poques d'elles arriben als centres de decisió i poder polítics o econòmics, o als nivells més alts de la docència universitària i als camps destacats de la investigació científica i tecnològica, potser el nostre suposat interlocutor o interlocutora hi respondria que això no se li ha d'imputar a l'escola, sinó a la societat, o bé, senzillament, que açò es deu no tant al fet que s’impedesca a les dones arribar a aquests espais, sinó al fet que elles opten per treballs que són més del seu grat o que estan més acord amb la seua manera de ser. I és en aquesta última resposta on tindríem resumides les raons en què d'una forma subtil i velada es recolza el sexisme actualment.

 

 

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA DISCRIMINACIÓ DE LES DONES EN LA SOCIETAT ACTUAL

 

La discriminació de les dones al llarg de la història és quelcom que pràcticament cap historiador no s'atreveix a negar avui en dia. Ara bé, això no obstant, el fet que les dones hagin conquistat -almenys en el món occidental - la consideració de ciutadanes de ple dret i la possibilitat d’incorporar-se als distints estaments de la vida pública ha generat la idea que la discriminació de les dones és una cosa superada que pertany al passat. Aquest estat d’opinió fa que siga gens fàcil desvelar la persistència del sexisme en la societat actual, un sexisme menys evident i que es basa en una de les característiques fonamentals de la ideologia de la societat occidental, la de considerar els individus com a lliures, independents i autodeterminats. Açò és la base per a l’afirmació de l’existència d’una suposada igualtat d’oportunitats per a tots, que se sol formular així: en aquesta societat cada persona arriba fins a on s’esforça per arribar i, si no hi arriba, es deu fonamental ment a la seua incapacitat.

És clar que actualment ningú no s'atreveix a sostenir que les diferències biològiques hagin de suposar diferències socials o que hagin de traduir-se en distintes valoracions atribuïdes a priori a les persones; però, en la nostra societat, subsisteix una deliberada i

permanent confusió entre els termes `diferència' i `desigualdat', com si el primer suposés el segon i, per consegüent, `igualtat fóra correlatiu d’identitat'. Per això es castiga la diferència i s'exigeix, per a aconseguir aquells amb els quals una es vol igualar. I ací rau la raó última per la qual les ondes a penes accedeixen a les professions o als llocs de responsabilitat més cotitzats de la nostra societat, ja que arribar a aquesta meta suposa per a la major part de les dones el cost addicional de la pèrdua de la pròpia identitat o la bogeria de la superwoman.

Tantmateix, no hauria de ser tan difícil assumir que no cal que les persones siguen idèntiques perquè siguen iguals i que la igualtat és possible malgrat les diferències, perquè tampoc tots els homes, ni evidentment totes les dones, no són indèntics.

La tradicional polaritat home/dona és una construcció de la ideologia patriarcal que es fonamenta en prejudicis tan antics com considerar els homes com "el sexe" per excel·lència i les dones com "l'altre sexe", i que s'acompanya, alhora, d'una jerarquització que menys valora les dones. Nogensmenys, aquesta oposició es descompon quan s'estudia la pluralitat que hi ha en cadascun dels pols i, llavors, es fa evident de quina manera el concepte de gènere és afectat per una sèrie de varialbes com la raça, la classe social, l’habitat etc., i de quina manera hi ha interdependència entre ambdós termes, forma que la valoració positiva d’allò masculí es justifica amb la infravaloració d’allò femení.

La societat actual  és una societat patriarcal jerarquitzada i desigual que, com tot sistema social, genera els seus propis mecanismes de reproducció a través d'una sèrie de valors socials que enclouen models de comportament i estereotips que, justament, tenen com a finalitat dotar-la d'estabilitat. Perquè els estereotips masculins i femenins deixen d'actuar-hi, cal que desaparega la jerarquització que els models socials comporten i que es permets a cadascuna de les persones desenvolupar totes les seues capacitats, estiguin o no estiguin d’acord amb tot allò que fins ara s’ha considerat propi del Jet de ser home o ser dona.

Tot açò no és una tasca gens fàcil, ja que, independentment del fet que aquesta jerarquització no és casual -sinó que està relacionada amb la necessitat, per al sistema, que les dones continuen encarregant-se de l'esfera de la família i dels treballs domèstica -, la identitat del gènere és una cosa que es construeix des que som ben menuts/menudes i, pràcticament, tan bon punt naixen, les xiquetes són educardes perquè s'identifiquen amb el gènere femení i els xiquets, amb el masculí.

Aquesta situació està causant seriosos problemes d'identitat a les dones. En èpoques passades no hi havia contradiccions en la construeix de la identitat femenina, ja que les xiquetes eren educades per a ser dones i, com gairebé no abandonaven l'ámbit domèstic, no hi havia interferències durant el seu procés d'identificació amb el model que socialment se'ls imposava. Ara bé, en la societat actual, des que les dones tenen la possibilitat d'accedir a la vida pública a través de l'educació, estan rebent un doble missatge: d'una banda, se'ls demana que s'identifiquen amb el gènere femení, però, alhora, se'ls impediex aquest procés per tal com els presenten com socialment més valorat el gènere masculí.

 

EL SEXISME A L'ESCOLA

 

L'actual sistema educatiu té encomanades, entre d'altres finalitats, la de compensar les desigualtats existents en l'alumnat i, dins d'aquestes, les produïdes per raons del sexe, com consta reiteradament en la legislació vigent. Tanmateix, és un fet real que l'escola no compleix aquesta funció, sinó que, més aviat, en ella es reforcen els estereotips masculins i els femenina i es transmet la jerarquització que aquests suposen, bo i aconseguint que les aules siguen una llocs poc favorable per a les alumnes. Açò és fins a cert punt lògic, ja que l'escola no és només una institució immersa en la societat i, consegüentment, on es reflecteix la ideologia dominant, sinó que, a més, és, justament, un dels mecanismes ideats pel sistema per reproduir-se i transmetre els valora que permeten la seua estabilitat.

És clar que, d'una altra banda, els canvis en la societat no s'aconsegueixen gratuïtament pel mer fet de demostrar la injustícia d'una situació, sinó que les Societats canvien quan la profunditat de les seues contradiccions en fa impossible el manteniment. La competitivitat feroç de la societat actual, el consumisme i la creença irracional en la possibilitat d'un progrés il·limitat està posant en un seriós perill l'existéncia del nostre planeta. Açò ha originat que cada vegada s'estenguen més els moviments que lluiten a favor d'una societat menys agressiva i més solidària i pot permetre que les dones troben com més va més aliats que lluiten per la desaparició d'uns models que impedeixen el desenvolupament integral de les persones.

Per tot açò i encara que siguem conscients que el sexisme només podrà ser-ne arrancat de soca-rel quan la societat deixe de marginar les dones, l'escola és avui en dia un dels llocs clau per a intentar de combatre'l. La primera condició és posar-lo en evidència a l'escola tant davant del professorat com davant de l'alumnat, qui, en la seua major part, creuen que pel fet que els xiquets i les xiquetes estiguen a la mateixa aula i, aparentment, reben un tracte igualitari, ja no hi ha discriminació.

Són nombrosos els estudis existents que demostren les diverses maneres mitjançant les quals el model considerat tradicionalment com a femení és infravalorat a l'escola. De tots ells possiblement els tres més rellevants són:

A) Els currículums, que, en una gran majoria, estan dominats per l'androcentrisme que ha caracteritzat la ciència occidental. Cosa que ha suposat una visió fragmentada que no només col·loca el baró al bell centre i el considera com a l'únic responsable dels avanços haguts en la història de la humanitat, sinó que, alhora, privilegia la perspectiva masculina en la investigació i en considera els resultats vàlids per a la totalitat de l’espècie humana.

Aquesta perspectiva androcentrista presenta el model masculí com si fóra l'agent i el protagonista quasi exclusiu de la Història i menysprea els valors femenins bo i recloent-los en l'esfera de la vida privada, amb la qual cosa desacredita i amaga l'aponació del treball de les dones al progrés de la humanitat i transmet, a més, una forma dissimulada, la creença de com és de difícil la compatibilitat del model femení amb l'exercici de la ciència.

B) Els materials, a penes hi ha, a hores d'ara, casos en què d'una manera oberta apareguen textos o il·lustracions clarament discriminatòries per a les dones. Tanmateix, el sexisme roman d'una manera més velada; i, així doncs, en les il·lustracions persisteix un patent protagonisme dels personatges masculins, que superen amplament en nombre els femenins, i molt poques vegades ens trobem amb casos on les dones apareixen relacionades amb l'exercici de les professions o les responsabilitats més valoradas socialment .D’una altra banda, els personatges femenins continuen apareixent en contextos relacionats amb actituds típicament femenines i, pràcticament, no hi ha exemples o casos de personatges masculins a l'exercici de tasques domèstiques o a la cura de bebès, persones malaltes o ancianes.

C) Els professors i les professores, que, com a agents socialitzats que són, al seu entorn han interioritzat en la seua formació els estereotipa sexistes existents en la societat i, lògicament, els transmeten en els seu treball i adopten, duna manera inconscient, modela de comportament diferenciats amb els alumnes i amb les alumnes, mitjançant gestos, judicis de valor, expectatives que hi despenen, ús del llenguatge, etc.

A través d'aquestes conductes discriminatòries -que no, per ser subliminals, són menys eficaces -, es proposa a l'alumnat un modal de conducta amb el qual identificar-se, que sol ser el socialment més valorat, és a dir, el modal masculí i es privilegien els treta considerats com a típicament masculina (autocontrol, dinamisme, racionalitat, objectivitat, creativitat, etc.) front als considerats típicament com a femenina (afectivitat, tendresa, sensibilitat, intuïció, subjectivitat, etc.), cosa que suposa un clar desavantatge per a les alumnes i un fet empobridor per a ambdós sexes.

 

ESCOLA MIXTA I COEDUCACIÓ

 

Hi ha un cert equívoc en l'ús que es fa dels termes `escola mixta i `coeducació' que convé clarificar. A hores d'ara, es pot afirmar que totes les escoles que hi ha al nostre país són mixtes per imperatiu legal i que, en totes, s'eduquen conjuntament xiquetes i xiquets, els una i les altres gaudeixen dels mateixos espais, tapen el mateix professorat, els mateixos plana d'estudi i, en una paraula, els mateixos drets i deures. [Tanmateix, l'escola mixta continua essent un lloc hostil per a les alumnes, ja que el modal, els valora i, en un mot, la cultura que se'ls transmet és la masculina, mentre que es menys valora tot allò que està relacionat amb els valors i els models de comportament associats amb el que és femení.]

És cert que l'escola mixta no crea la desigualtat, però també ho és que no la combat, sinó que, per contra, la reforça. L'escola mixta és una condició prèvia per a la coeducació, però no hi ha prou amb ella; cal que les aules es convertesquen en espais favorables per a les alumnes, on es compensen les desigualtats inicials amb les quals xiquets i xiquetes hi arriben.

No es tracta, però, d'invertir els valora o els models masculins i femenins ni tampoc d'uniformitzar-los tot proposant, si es pogués, un modal que els contingués tots dos, sinó d'admetre la coexistència d'ambdós models sense negar-ne ni menysprear-ne cap i permetre que cada xiquets o xiquet desenvolupe la seua personalitat d'acord amb les seues capacitats i les seues aptituds, d'una manera integral i plena, més enllà de les limitacions que l'adscripció social d'un gènere tracta d' imposar-los.

Tot açò pot semblar, ara com ara, una utopia, ja que la coeducació és una qüestió que concerneix no només a l'escola, sinó també a les famílies i a la societat en general. Però, des de l'escola, hi ha molts passos que es poden fer en direcció a aquesta utopia: des d'una revisió dels currículums que desveli i corregesca la perspectiva androcentrista i permeta una altra mirada que desconstruesca les dicotomies del discurs científic tradicional; des de la utilització de materials didàctics que acosten els continguts a les experiències i les vivències no solament dels alumnes, sinó també de les alumnes, i facilite així els seus processos d'aprenentatge; o des de la reflexió del professorat sobre la seua pròpia pràctica pedagògica, que fi permeta identificar els models de comportament sexista quant a allò que s'anomena el currículum ocult, l’eficàcia del qual rau, justament, en el fet que, en no explicitar-se mal, es transmet sense necessitat de ser raonat o justificat

 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

 

ALBERDI, I., "Coeducación y sexismo en la Enseñanza Media", En La investigació en España sobre mujer y educación, Serie Debate 2, Instituto de la Mujer, Ministerio de Cultura, l987.

ALBERDI,l. - MARTÍNEZ, L., Cap a una orientació coeducativa. Dades i propostes, Generalitat Valenciana, Institut Valencià de la Dona, l990.

AMORÓS, C., Hacia una crítica de la razón patriarcal, Ed. Anthropos, Barcelona, l985.

DURAN, M.A., La jornada interminable, Ed. Icaria„ Parcelona, l986.

FEMINARIO DE ALICANTE, Elementos de una educación no sexista, Ed. Ensayo, Valén eia, l987.

GARCÍA MESEGUER, A., Lenguaje y discriminación sexual, Ed. Montesinos, Barcelona, l986.

GARRETA, N. - CAREAGA, P, .Modelos masculinos y femeninos en los textos de EGB, Instituto de la Mujer, Ministerio de Cultura, l987.

GRUPO DE ESTUDIOS DE LA MUJER. DEPARTAMENTO DE SOCIOLOGÍA., El sexismo en la ciencia, ICE de la

Universidad Autónoma de Barcelona, l982.

IZQUIERDO, M.J., Las, las, les (lis, lus). El sistema sexo/género y la mujer como sujeto de transformación social, Ed. LaSal, Barcelona, l983.

MICHEL, A., Fuera moldes, Ed.LaSal.  Barcelona, l987.

MINISTERIO DE CULTURA, INSTITUTO DE LA MUJER: Primeras jornadas Mujer y Educación. Madrid, l985.

MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENClA, Recomendaciones para el uso no sexista de la lengua, Madrid, l987.

MORENO, A., EL arquetipo viril, protagonista de la Historia, Ed. LaSal, Barcelona l986.

MORENO, M., Cómo enseñar a ser niña: el sexismo en la escuela, Ed. Icaria, Barcelona, l ~? sl.

SANTOS, M.A., Coeducar en la escuela. Por cena enseñanza no sexista y liberadora. Ed. Ze,o, Madrid. l984.

SAU, V., Diccionario ideológico feminista, Ed. Icaria, Barcelona, l98l.

SUBIRATS, M - BRULLET, C., Rasa y azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta, Ministerio de Cultura, Instituto de la Mujer, Madrid, l988.

VIVA, A. - GARCÍA, E., Una mirada otra, Generalitat Valenciana, Departament de la Dona, l987.