La coeducació sentimental en el nou currículum

 

 

Xaro Altable i Vicario

 

 

El canvi cap a una escola coeducativa que instaure principis d'igualtat, respecte i cooperació entre els sexes, comporta un canvi de currículum, la qual cosa no implica solament nous conceptes sinó també una nova concepció de la ciència i, per tant, noves actituds, rols i sentiments. Aquesta tasca queda implícita tan en el currículum manifest com en l'ocult, ocult ara per ara, però que s'ha de fer manifest perquè la coeducació no siga només un canvi de forma o un vernís a l'androcentrisme cultural. A títol d'exemple, podríem parlar d’una nova concepció de la història que no estiga centrada en el baró com a centre aglutinador de la concepció del món. Açò ens durà, sense cap dubte, a una nova visió no només del món en el qual vivim, sinó també del nostre món interior i de les relacions que hi establim (socials, polítiques, econòmiques, sentimentals, laborals, etc.).

El Currículum Ocult (C O) es podria definir com el conjunt de normes i valors inconscients de conducta que s'han après durant la primera infància i es perpetuen, després, a l'escola, a través dels continguts i, sobretot, a través dels comportaments, les actituds, els gestos i les expectatives diferents del professorat respecto a alumnes d'un i de l'altre sexe. És allò que s'anomena decantament de gènere.

Els aspectes que abrasa el CO són: -Normes i valors -Actituds en general, tant davant de la ciència i la tècnica, com davant de les persones, -Organització del centre, -Relaciona interpersonals, -El món imaginari de les expectatives, els esquemes i els projectes amorosos i de vida, que conformen els modela de gènere i que he anomenat coeducació sentimental.

Des de l'escola es difonen uns valora i uns estereotips sentimentals per a dones i una altres per a barons. Si el fet de ser "dolça", "tendra", el fet de no cridar o no respondre agressivament és un estereotip que es correspon amb alló tradicionalment femení, el fet de "no plorar", de "respondre agressivament", de "fer-se el valent", que els sentiments no afecten fina al punt de perdre la raó, correspondrien a l'estereotip tradicional masculí.

Parlar de models sentimentals de gènere és parlar d'identitats -¿Ens identifiquem les dones amb uns sentiments i els barons amb una altres?... Si és així, ¿amb quins?... Sabem que la identitat sentimental es forma durant la primera infància. Per això és important la relació que mantenim amb allò masculí i allò femení a través de les figures maternes i paternes, i també a través dels modela masculina i femenins que ens presenta la societat.

 

¿COM S'EDUCA SENTIMENTALMENT LES DONES COM ELS BARONS?

 

Ser independent, tenir iniciativa, personalitat pròpia, gust per l'aventura i interès real per una mateixa no són coses que s'estimulen en les dones. Per aquest motiu, la seua identitat se centrarà en les relacions amb els altres, sobretot amb els barons, que són els que tenen prestigi social. La identitat de la dona se centra, moltes vegades, a atendre les necessitats emocionals dels altres, i, tanmateix, no sap manejar les seues ni defensar el seu espai ni la seua autoestima. És important, per allò, presentar models de dones que s'autoestimen i que tinguen un espai propi -una habitació pròpia. Per tal d'aconseguir-ho, en l'estratégia coeducativa sentimental, convé presentar models de dones de la vida quotidiana. Heroïnes de la vida quotidiana hi ha moltes; tenen el seu treball, són independents i no han renunciat a l'amor ni a la maternitat. Convé presentar diversos models, però mai no contraposar, d’una banda, fama de casa i, d’una altra banda, la superwoman, perquè això podria crear angoixa i desorientació.

Respecte al baró, la societat té unes expectatives diferents que respecte a la dona: vol que siga independent, que s'ocupe de les seues coses, que siga algú, que exercesca labors importants, etc.

Mentre que, respecte a la dona, la societat té fonamentalment l'expectativa que siga qui seduesca el baró, que no siga tan independent com ell i que forme una família.

És generalitzada la idea que el món dels interessos masculins és el de la ciència, els invents, les màquines, l'esport, els negocis, el comerç, el risc i l'aventura. Mentre que el món de les dones és el dels sentiments, els treballs més sedentaris, els interessos domèstics i els relacionals.

Però hi ha una expectativa que opera amb gran força sentimental: la major valoració i prestigi social que dóna al baró. I, en aquest sentit, expectatives i valors van estretament units.

¿Cap a on mirarà, dones, la dona?... No podrà mirar-se a ella mateixa sinó es compara amb el baró, que és qui és considerat. I, així, la dona s'acosta al món del baró, però no al contrari. Respecte de tot açò, l'orientació professional coeducativa té molt a fer, ja que, en proposar la igualtat de professions per a ambdós sexes, ha de defensar també la igualtat en el repartiment de les tasques i relacions domèstiques.

Les expectatives també es conformen o modelen durant el procés de construcció del guió de la vida i el model d'identificació que cada persona té. Així dones, els xiquets barons poden identificar-se amb un model d’èxit. Tanmateix, aquest model d’èxit, per a les xiquetes, serà font de nombroses contradiccions. Si imita el rol masculí, li farà por l'éxit, ja que tindrà menys motivacions socials i, consegüentment, personals, per aconseguir-lo, i s'estimarà més carreres i professions que no posen en crisi el model femení acceptat socialment per tal ser , així, acceptada.

D'aquesta manera, les xiquetes i els xiquets aniran desenvolupant models diferents d'identitat i esquemes relacionals fonamentats en aquesta identitat. ¿Com és possible, dones, entendre's des d'esquemes de relació tan diferents?... La coeducació sentimental plantejada ací, en descobrir la nostra identitat i la dels altres mitjançant l'anàlisi de models personals i socials, ens obri la possibilitat d'un canvi i ens prepara per a la vida -la pública i la privada-; és a dir, ens prepara per a relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món d’una manera més satisfactòria.

Desenterrar l'ocult de l'educació sentimental és parlar, no de sentiments de forma genèrica, sinó de sentiments que s'expressen a través de projectes amorosos, projectes de vida, fantasies, pors i expectatives, tot veient les diferències entre tots dos gèneres.

L'expressió simbòlica de les emocions i els sentiments més escondits, de les contradiccions i els conflictes que s'hi esdevenen, pot ajudar a resoldrel’s, ja que el fet d'expressar-los -mitjançant la paraula, els somnis dirigits, els dibuixos, el llenguatge corporal o l'expressió dramàtica - ens ajuda a acceptar-los i a ser acceptats, i a trobar noves maneres i models d'expressió i interacció en el context social. Però, per tal d'aconseguir-ho, cal desculpabilitzar els conflictes i no amagar-los, per poder, així, parlar-hi sense por.

La manera amb la qual es tracta i resol un conflicte pot conduir al fet que les i els alumnes accepten una perspectiva vària del conflicte social i intel·lectual, conflicte que actua per mantenir la distribució existent de poder, sexisme, racionalitat, etc. d'aquesta societat. El mode és important perquè ajuda a l'estudiant a obtenir recursos per tractar el conflicte. Com diu BANDURA, en la societat hi ha una tendència al conformisme i a evitar o amagar el conflicte. Però, són, justament, els conflictes els que assenyalen l'estructura canviant d’una societat i els que fan que aquesta tendesca -quan es tracta de resoldre'ls d no d'amagar-los al progrés i cas a un canvi de paradigmes o modela d'interpretació del món.

Els paradigmes socials estan canviant constantment i són, sovint, impulsats pels conflictes de classe, raça, gènere, etc. i per les contradiccions econòmiques i social. Per tant, si l'educació és una actuació d’influència i, consegüentment, una actuació política, el fet de no tractar el conflicte és estar de part d’una educació i una societat estàtiques, de submissió a l'ordre establert, i, en el cas que ens ocupa, de submissió l'ordre sexista del "paer" o patriarca i no d'autoresponsabilitat. Analitzar, dones, un conflicte i el context en què es dóna, fuga un paper actiu sobre el subjecte, tot provocant-hi determinades conductes i modificacions, poden produir canvis en el context. Aquesta teoria del tirabuixó supera els models conductistes, en els quals es dóna una excessiva rellevància ala estímuls ambientas, i els personalistes, en els quals la supremacía és per al subjecte.

Segons la teoria del tirabuixó, explicitada per BANDURA el 1978, el subjecte percep el context des de la seua estructura perceptiva, la qual s'esdevé per circumstàncies físiques, històriques, socials (entre les quals hi ha les de gènere, classe, raça, etc.), biogràfiques, personals, hereditàries, etc. i per l'elaboració de les circumstàncies esmentades. Al seu torn, tota aquesta elaboració es concreta en conductes poden donar lloc a ambienta i contextos diferents. L'esquema podria ser el següent:

 

 

 

 

 

 

 

Si s'introdueix un canvi en el nivell 2, també se n'introduirà un en el 3 i en el 4, i viceversa. Ara bé, la percepció del context pel subjecte i la conducta estan influïdes per les actituds. "Les actituds i els valors són fenòmens psicosocials intrapersonals i, per tant, són conformats a partir de la interacció del subjecte amb l'ambient"(1).

Com que açò ocorre, es tracta, dones, que el subjecte siga conscient d'aquesta influència i dels tres grans contextos configurados d'actituds: el sócio-cultural, el familiar i l'escolar. A través d'aquests contextos el subjecte rep informació i, mitjançant la seua conducta, influeix, al seu torn, sobre ells. Per açò, si es parla de canvi de models, és com a superació de la dicotomia clàssica subjecte-objecte, cas a models dinàmica no deterministes sinó d’influències i enteraccions mútues. La família és el gran marc afectiu on s'opera la interiorització d'actituds a través de la identificació i l'acceptació de modela, però, l'escola també configura actituds i valors, i no només amb l'exercici de la disciplina i la llibertat, sinó també amb l'ideari del centre, la ideologia del professorat, els modela dels llibres de text i tot el conjunt de normes, regles, rutines, ... que es donen en les relaciona i que conformen el currículum ocult. Així, les actituds són apreses en un marc afectiu d'acceptacions i rebuigs, premis i càstigs, d’una societat concreta, però l'aprenentatge no és intencionat, sinó que s'adquireix a través d’allò no manifest, no parlat..., és a dir, a través del currículum ocult o les creences implícites d’una societat. L'educació, per tant, com a procés intencionat que aporta consciència, hauria de tractar les actituds i fer conscient allò inconscient.

En el sistema de representació imaginatiu, la formació d'imatges es produeix a través d'un procés de condicionament sensorial. Per exemple, en la publicitat, la vista i l'oïda són estimulades sobretot mitjançant les fotografies, els dibuixos, les paraules o frases amb significat real i figurat, que ens remet a un extens i ancestral camp imaginen en què els símbols adquireixen significat i constitueixen un procés de condicionament sensorial, la repetició del qual produirà, en fixar les imatges, l'aprenentatge dels models.

 

ELS MODELS DE GÈNERE EN L’HÀMBIT ESCOLAR

 

Si tenim en compte que la nostra cultura és androcèntrica i que hi ha subjectes masculins i femenins, deduirem la importància que té la interacció entre subjectes de l'un i l'altre sexe i entre el tractament o no dels conflictes de gènere des d’una òptica d'igualtat d'oportunitats. Una igualtat que no és una mera homologació d'actituds i valora femenina amb els masculins, sinó una igualtat concebuda com un conjunt d'accions i relaciona, quotidianes o privades i públiques, compartides uniformement entre ambdós sexes. Aquesta idea queda reflectada en el següent esquema:

 

 

 

 

 

Tot seguint aquest esquema, es tractaria d'establir un tirabuixó entre domus i polis, privat i públic; un tirabuixó que fóra recorregut en ambdós sentits per dones i barons perquè la igualtat d'oportunitats los real i no només un dret. D'aquesta circulació del tirabuixó naixerà un nou context sÒcio-cultural, no-androcÈntric, on es compartesquen espais i centres.

 

ESTRATÈGIES PER AL CANVI

 

Les estratègies han de tenir en compte el canvi d'actituds, expectatives i modela. Les actituds es formen i canvien per diverses vies que impliquen, sempre, la interiorització, la identificació i l'acceptació. Aquestes vies poden ser:

-la informació directa-l'observació de la realitat- la participació activa del subjecte

La participació activa és la més eficaç per al canvi d'actituds, ja que ens permet entrar en contacte amb altres persones, objectes, situacions, etc., tot contrastant valors, opinions, informacions, sentiments, etc.

Entre les tècniques usades en el canvi d'actituds podem citar: -Els grups de discussió. La participació dels individus en grups de discussió és molt més eficaç en el canvi d'opinions que la informació directa donada a un grup.

La tècnica del role-playing permet un aprenentatge cooperatiu d'actituds mitjançant la interacció en el medi. En representar en escena un conflicte o problema, cada participant, actor i observador, modifica la seua conducta quan preveu la reacció de la sena conducta sobre els altres. A més, en allunyar-se del propi personatge, del

i del propi conflicte mitjan~ant l'observació i la representació, entra en contacte amb les emociona, que pot modelar d’una altra manera. Si, en escena, jugant, és possible el canvi, també ho serà en la realitat.

OBJECTIUS DE LA COEDUCACIÓ SENTIMENTAL

Els objectius de la coeducació sentimental serien, entre d'altres:

-Conéixer la transmissió cultural dels models de génere.

-Conéixer el funcionament deis models de génere en cada persona i aprendre a expressar-los per prendre'n consciéncia.

-Desenvolupar la capacitat d'enfrontar-se amb els conflictes per canviar les postres actituds per unes altres més saludables i véncer la resisténcia al canvi que ens ofereixen els estereotipa i les formes socials dominants.

-Evitar les relacions de dependéncia afectiva.

-Afavorir les relacions d'amistat, amor i cooperació.

PROPOSTA D'EXERCICIS, A TALL D'EXEMPIE: Els exercicis proposats ací tracten d'acostar-se al coneixement dels models de génere socials i personals i analitzar, críticament, les influéncies dels modela literaris, familiars i dels mitjans de comunicació, tot veient, alhora, amb quin de tots ens hem

identificat, per prendre'n consciéncia per a un canvi.

Prenem, per exemple, un text literari i apliquem-hi la crítica de génere (exercici núm. l). Un colp realitzat aquest exercici, passarem a veure de quina manera hem interiortizat alguns models literaris, amb els quals, de vegades, ens identifiquem (exercici núm. 2).

1. ANÀLISI DE TEXTOS: ROLS I SENTIMENTS:

Argument

BARONS- DONES

Personatges - Acciona - Trets psíquics - Sentiments- Respecte a qui - Espai - Espai imajinari

2. LA MEUA HISTORIA PREFERIDA (comes, cómics, literatura, cinema, cte.) De 5 a 10 anys -Adolescéncia -Actualitat

La mena história preferida - Personatges amb els quals m'identifique - Accions - Qualitats - Sentiments - Interacció

3. MODELS MASCULINS I FEMENINS REALS ( influéncia de la vida quotidiana)

¿Quipes figures de dona o baró del meu medí familiar próxim o de la vida real m'han influit o ha admirat més?

4. PROJECCIÓ DE MODELS

- ¿Quina és la meua história d'amor preferida? - ¿Quin és el meu projecte de vida?

- ¿Quipes són les meues majors pors quan a l'amor, el treball, la vida, cte.?

- ¿Quina són els meus majors desigs?

Tant en aquests com en altres varia exercicis de modela, la participació individual i grupal, és el que importa, i les técniques a utilitzar són:

- introspecció-escriptura -discussió en petit grup

-discussió en gran grup o debat -- conclusions i presa de decisions

comunicació verbal i analisi de genere

Per tal de veure com es treballen les fantasies dirigides, es pot consultar el Vibre: ALTABLE, Xaro, Penélope o las trampas del amor, ed. Mate Nostrum, Madrid, 1991.