L’anàlisi de la realitat androcèntrica

 

 

Maria Elena Simón i Rodríguez

 

En l’anàlisi interdisciplinar necessària per a desvelar aspectes captius de la realitat, de la ficció o del document, sorgeixen contínuament problemes metodològics que, resolts o en vies de resolució, ens poden mostrar les dificultats que existeixen per a comprendre l’ancestral ocultament i la marginació del col·lectiu de les dones que en el món són o han estat, sempre que no s'adapten o no s’hagin adaptat al model comí i predominant que, fins avui, i en qualsevol temps i cultura, és el masculí (androcèntric o patriarcal).

De vegades ens pregunten el perquè de la pervivència d'aquest bandejament, el per què del consentiment del grup apartat, el perquè de la no - contestació rotunda. Moltes altres vegades, constaten, amb perplexitat i escàndol, que membres del grup en qüestió, les dones, són les principals agents de reproducció del sistema.

Les persones interessades a treballar sobre el tema de la marginació i l’eliminació del que és diferent dins d'unes pautes dominants, sabem, que qui manté aquestes postures no és culpable, que no és tan fàcil fer-ho veure, que no hi ha prou amb evidenciar argumentant-hi en contra -, la injustícia de la situació.

La primacia dels models coneguts, de poder i de prestigi, és Púnica via que, massivament, es practica en la transmissió del coneixement. Per això és important "inventar" i descobrir amb això els paràmetres o algun del paràmetres sobre els quals s'assegura la reproducció dels estereotips i, una vegada descoberts, treballar amb ells si la nostra posició no és la d'adscriure'ns a l’statuquo que, en aquest cas, és el sexisme i l’androcentrisme generalitzats.

Precisament aquesta va ser i és la nostra preocupació i el nostre objectiu. I descobrim que alguna de les bases en què es fonamenta la diferència de rang i de tracte de dones i barons són les següents:

- l’educació dels sentiments

- els estereotips i els rols

- els llenguatges

- l’ús dels espais

- l’ocupació del temps

Tots aquests aspectes són fàcilment observables en qualsevol tipus de situació. Però, els textos literaris afavoreixen especialment aquest treball, ja que la tipologia d'ambients i de personatges és molt variada i, constitueix, a més a més, l’eix sobre el qual es basen els arguments o els temes tractats. També és molt útil aplicar el treball que proposem al comentari de textos de pensament.

En la nostra darrera proposta didàctica que apareix en El comentario de textos: aspectos cautivos (1) presenten un tipus de comentar¡ que pretenem que es puga afegir als que ja hem emprat en les aules: l’estilístic, el morfosintàctic o el sociològico-històric; i al que anomenaríem amb el nom propi de GÉNERE.

Tractarem ací d'explicar breument en què consisteix, encara que hem de recomanar la lectura del llibre esmentat per a poder comprendre'l en tota la profunditat i disposar dels materials didàctics que s'hi faciliten.

 

OBJECTIUS:

 

1.- Comprendre i descobrir els condicionaments reals que les dones han tingut i tenen per a la seua absència de les activitats que públicament tenen i han tingut prestigi.

2.- Explicar detalladament alguns aspectes de la realitat (o de la ficció) que pesen fortament sobre individus homes i dones, i que els fan virar cap a projectes biogràfics no sempre triats i quasi sempre condicionats pel gènere - sexe al qual pertanyen, a més d'altres circumstàncies: classe, procedència, creença, raça...

3.- Donar instruments per a "llegir d'una altra manera" i enriquir l’aprenentatge derivat de la lectura i del mateix plaer estètic que se n'obté.

 

MÈTODE

 

Per a treballar sobre els objectius desitjats, cal fer un esforç de reflexió sobre els aspectes de la realitat de què parlàvem abans:

1.- L'educació dels sentiments: la passió, l’amor, l’amistat, la por, la culpa...

En aquest punt cal aclarir que no són els mateixos missatges els que es transmeten a les dones que als homes i, per tant, la construcció de la personalitat bàscula sobre aquesta diferència. Si en algun moment poguéssim concloure que aquests sentiments funcionen per igual en les dones que els barons i que les diferències fossin només per raó de la seua individualitat i no per raó del sexe-gènere, podríem també afirmar que els uns i les altres es comporten com a persones. Normalment no és així. Veiem com per als barons l’amistat és solidaritat i/o competència; per a les dones rivalitat i/o companyonia-confidència. L'amor per ala barons, seducció i conquesta; per a les dones, sacrifici i recerca de status, de nom o de reconeixement. La por és poder o venjança per al grup masculí; per a les dones és paralització o repressió d'instints, si no destrucció. La passió per als barons és objectiu de poder i de domini; per a les dones, ceguesa, dedicació o exclusió.

En aquesta direcció podríem continuar tipificant els comportaments de les persones, incloent-hi les variables del gènere i anar així descobrint les diferents expectatives que dels uns i de les altres es tenen i les possibilitats personals de transgressió o no. Convide des d'ací a qui llegesca aquest article, que intente continuar tipificant d'altres sentiments com podrien ser el de culpa, inseguretat, sospita, tendres, deure, etc.

2.- Els rols i els estereotips. Aquest aspecte és més fàcil de desxifrar, per ser més evident i més estudiat per algunes disciplines com la psicologia o la sociologia. És relativament senzill comparar les dones i els barons pel que fa a les expectatives socials que dels una i les altres es tenen i respecte a les tasques que se'ls encomanen. I, de la mateixa manera que en la resta d'aspectes que proposem, caldria considerar el sistema de recompenses o càstigs socials que de la transgressió de comportaments i actituds esperats, permesos o prohibits se'n deriva per ala una i les altres.

3.- L' ús dels espais. Una observació sistemàtica ens duu a veure que el trànsit pels espais és determinant en l’experiència humans. Des de l’espai mental fina al geogràfic, les vides dels éssers humana es veuen marcades per aquest trànsit entre espais permesos, prohibits o tolerats. Els espais -jeràrquicament organitzats- dien molt del rang i de la mobilitat de les persones, de la llibertat real, de la construcció de la pròpia imatge, de la consideració social i de la possibilitat de realització de les decisions.

A títol d'exemple, només suggerim ací de pensar sobre les vestimentes o els abillaments (espai corporal), l’autocensura mental (espai psicològic) o "l’habitació pròpia" (espai domèstic) de Wirginia Wolf, o bé, sobre espais socials encara reservats ala barons en exclusiva: quarters i cúries; o quasi en exclusiva: gabinets ministerials o consells d'administració...

4.- L'ocupació del temps. Aquest punt és un dels més clarificadors per a un estudi de la divisió sexual del treball.

Com que la pissarra del temps és estreta i no es pot escriure res de nou sense esborrar les coses d'abans, si les dones dediquen massivament el seu temps a la reproducció gratuïta de l’espècie (alimentació, vestit, higiene, cura personal, companyia i suport, etc.), no podran dedicar-lo a altres tasques; i, a l’inrevés: els barons, com que estan ocupats en activitats productives o d'exercici del poder i de la participació social, rendibles i remunerades, no podran ser presenta en les activitats de reproducció i cura de llurs ascendents o descendents. Com que el temps de la reproducció és usat duna manera circular¡, per tant, sense límits, constreny les dones, que no poden pactar, com es fa al mercat, llurs de condicions d’ús, ni, llurs descans, ni llurs pagues. Cal, doncs, reflexionar en

aquesta direcció partint del detall, per a explicar-nos bé el tòpic que les dones no han volgut, ni han sabut ser importants, o estar en el cim del poder, de l’economia, del saber o de la competició. I, també, amb aquesta observació, se'ns obrirà una porta per a analitzar per què unes tasques adquireixen prestigi en detriment d'unes altres: les públiques o de producció enfront de les privades o de reproducció.

5.- El llenguatge. Els sistemes lingüístics reprodueixen, anomenen i conformen l’univers simbòlic d'una comunitat de parlants. Els llenguatges no són sistemes estàtics. Responen a les necessitats de comunicació i d'intercanvi entre individus d'una col·lectivitat cultural. Parlen del rang i la posició que s'hi ocupa. Marquen les categories, anomenen o silencien. Clarifiquen o confonen. Modelen la personalitat social i la individual. Instrumenten el coneixement. Possibiliten la interacció. Posen barreres o les esborren.

Per tant, l’anàlisi dels usos lingüístics, de les circumstàncies que els propicien, de les eleccions que es fan, de quines persones emeten quins missatges, ens pot ajudar en gran manera a resoldre o clarificar els dubtes sobre la situació de dependència o subordinació, o, per contra, de superioritat o domini, i de les estratègies emprades per a aparenqar o emprendre l’aventura de la transgressió, tot inventant formes intermèdies d'usos esperats, permesos, prohibits o tolerats i els mecanismes de suport o recompensa social o de sanció.

Un exemple significatiu n'és la presa pública de la paraula per part de les dones (discursos de ministres, representante sindicals, escriptores, investigadores, etc.).

El logos també és androcèntric, i per damunt de tot androcèntric i per tant, el discurs que el sustenta també ho és. Els esforços que les dones han de fer per tal d'adaptarse al discurs "idoni" i "escaient" i per a adoptar les formulacions tècniques, quan en la seua socialització no hi han tingut incentius, ens explica així mateix l’absència de la ciència oficial i del poder econòmic, i la reclusió massiva a les esferes de domesticitat sense reconeixement i sense exigències de millores. Les dones ensenyen a parlar els infants en totes les cultures, però això és tot: les lliqons pràctiques elementals d'introducció. La perfecció i l’adquisició d'elements lingüístics més complexos o més tècnics, vindrà d'altres instàncies: l’acadèmica, la gremial o grupal, i en qualsevol cas, de la interacció dels grups socials als quals es pertany i que completen la competència lingüística, que no és igual per als uns que per a les altres.

La conclusió d'aquesta proposta està basada en l’observació del procediment. Si en algun moment del treball proposat es revelàs la igualtat per a ambdós gèneres, deixaria de ser necessària l’anàlisi iniciada, l’anàlisi de gènere social, que ha d'informar qualsevol estudi rigorós que tinga vocació d'arrodonir i fer més completa la visió del món, sincrònicament i diacrònica, com també de la realitat personal o de la ciència.

Per acabar, torne a reiterar la mena invitació a la consulta i l’ús del nostre llibre, esmentat més amunt, on proposem unes preguntes per reflexionar sobre l’educació dels sentiment, els rols i els estereotips, l’ús dels espais, l’ocupació del temps i el llenguatge, mitjançant una anàliside gènere (preguntes per separat per a barons i dones i comparació entre els diversos resultats), i freqüentment, una anàlisi que es revela molt útil per a l’estudi d'altres variables de diferència o discriminació, tals com l’edat, la classe o la condició d'origen o creenra.

Nosaltres apliquem la nostra pròpia proposta a La plaça del Diamant de Mercé Rodoreda, ja que és una novel·la contemporània, curta, de qualitat escrita per una dona de la perifèria, coneguda, la protagonista de la qual és una dona d'una altra perifèria. En veritat que el personatge de Natàlia-Colometa, pren un valor i una entitat insospitats.

De nou torne a fer la proposta que ho intente qualsevol persona que llegesca aquest article i s'hi trobe atreta pel que ací es diu. Es pot realitzar en unes dues setmanes de classe (en el cicle superior, BUP, COU o educació de persones adultes, com també en grups de reflexió o seminaris permanents) o, escalonadament, tot al llarg del curs. Aquells que entren en aquest joc preciós de la igualtat en la diversitat, enriquiran, sens dubte, el mode de llegir i potser li traguen més suc i li arranquen més plaer a l'observació de la realitat --o-~'

(1) CREMADES, M.A., RODES, I., SIMON, M.E., SIMON, N., Materiales para coeducar. El comentario de textos: aspectos cautivos, ed. Mare Nostrum, Col. Forum Didàctictico 2, Madrid, 1991.