Un simulacre de televisió a l’I.B. d’Alaquàs

Carmen Domènech Pujol. Assessora en Mitjans Audio-visuals del CEP de Torrent

 

 

L'adquisició d'un llenguatge, siga quin siga, només es possible a partir de la seua pràctica. Si, a mes, el professorat facilita l’aprenentatge del codi en un context comunicatiu, en posa a l’abast els recursos necessaris i propicia que siga l’alumnat el protagonista, es contribuirà a l’assoliment de les regles de la comunicació, siga lingüística o no.

EL PRETEXT. Amb motiu de la Setmana Cultural que se celebrà abans de Falles, es va oferir un variat repertori d'activitats que voluntàriament eren triades per alumnes i professors de l’ institut.

D'entre elles figurava l’anomenat TALLER DE TELEVISIÓ, que comptava amb tres hores diàries. Els objectius que es pretenien eren participar en un taller que contemplara els aspectes més variats que conformen una emissora de televisió. Els primers interessats en aquesta experiència van ser els alumnes de l’EATP d'imatge.

L'ORGANITZACIÓ. La idea era emular per l’organització d'una emissora i en aquesta entitat es va distribuir la trentena d'alumnes en dos grans grups: l’equip de producció i l’equip de realització.

La producció de programes tingué una participació dels alumnes més creatius, els quals idearen programes i dissenyaren la forma de presentar-los tot plasmant-los en guions. L'equip de redacció, disseny i realització de materials gràfics, recerca dels reportatges, treballà sota la supervisió del consell de redacció. El grup se subdividí en equips de programes amb temàtica diferenciada que s'encarregaven de donar forma al guió i d'acordar-ne la realització.

La realització de programes fou portada endavant per un grup activíssim, que en la majoria dels casos partien de zero en la utilització d'aparells tècnics. Fer facilitar la familiarització amb l’ús de tota la parafernàlia, s'establiren equips especialitzats que s'alternaven en el maneig d'aparells. Alhora, cada equip seguia les instruccions dels realitzadors a fi d'aconseguir el que es pretenia inicialment.

Cada equip comptava amb una càmera, un trípode, una torxa de llum i el peu corresponent, un micròfon i auriculars, etc. i es distribuïa el maneig dels aparells. Altres equips s'encarregaven de l’edició i la postproducció, que feien en col·laboració amb els realitzadors i els autors del guió, per a la qual cosa havien de fer un guió de muntatge i, de vegades, enregistri detalls que hi faltaven. Cada equip de muntatge comptava amb dos magnetoscopis, un monitor, una platina i una taula mescladora de so.

LES DIFICULTATS. Per portar endavant aquesta experiència, la major dificultat ha estat el nombre d'alumnes i la necessària organització entre persones que no tenien el costum de treballar en equip... en tasques de direcció.

Les instal·lacions, un parell d'aules de l’institut, no afavorien l’experiència. Ja coneixem les condicions de l’estat de la infrastructura elèctrica, el manteniment general dels centres públics. Alguns inconvenients van aparèixer en intentar e reportatges d'actes externs a l’institut, però els celebrats dins d recinte pogueren seguir-se sense més dificultats que les habituals: coordinació dels organitzadors, puntualitat dels assistents simultaneïtat dels esdeveniments, etc. Les dificultats pròpies que planteja a una emissora el seguiment d'una notícia per u equip reduït de reporters gràfics.

Les enquestes i els programes d'elaboració pròpia són e que exigiren un esforç de conjunt més gran. Calia un escenari fabricar, locutors, dirigir els actors, etc. i prou de temps pi assajar. Dissortadament, la manca general d’experiència va fer que haguérem de renunciar al directe.

AVALUACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA. El fet de participar e l’organització de tota aquesta moguda ja suposa tot un éxit sobre els alumnes ha recaigut tota la responsabilitat de posar e marxa aquesta experiència. El paper dels professors consistia donar unes nocions inicials i atendre les consultes que s'anava produint. S'ha hagut de treballar amb aparells dels quals es desconeix el funcionament, s'ha hagut de treballar contra rellotge i mantenir una organització. Els resultats s'hi troben en format VHS.

No és difícil deduir que la importància de l’experiència no és si el vídeo enregistrat és de millor o pitjor qualitat. S'han d'avaluar les actituds de l’alumnat iniciat i no els llenguatges àudio-visuals, dels professors i del personal no-docent que hi intervingueren. Posar en marxa entre tots un projecte comú, contrastar els valors sobre els quals es parlava (sexisme, racisme) i adequar-los al medi televisiu, volia dir que es passava de l’estereotip a la reflexió. I sempre amb l'alumnat com a protagonista. Algunes coses no ens agradaran, però serà conseqüència de les friccions que hi ha entre els valors que intentem transmetre i els altres valors assolits per la societat i dels quals la televisió n'és una gran difusora i generalitzadora. Reflexionar sobre el propi discurs, els professors i els alumnes, serà un bon exercici per repassar actituds i valors... l’escola en definitiva