Dossier

 

DE CEP A CEFIRE:

EL TÚNEL OSCURO DE LA TRANSICIÓN

Documentos para la reconstrucción

de la historia reciente de los CEP valencianos

 

Selección de textos: Carme Domenech Pujol y Manuel Vera Hidalgo

 

En el momento de acceder al poder (central, autonómico), el PP no tiene aún diseñada ninguna estructura coherente de formación del profesorado al margen de un conjunto disperso de intuiciones derivadas de su concepción de la escuela y del principio básico de la subordinación de lo público a las reglas que rigen la producción y el beneficio. A falta de un modelo único, cada uno de los personajes vinculados al área de la educación establece pautas de actuación particulares (y difusas) que oscilan entre la cesión del protagonismo a la universidad (de donde nunca debió salir: Ollero, Nasarre... ), la creación de institutos altamente especializados, de "alta cualificación" (Aguirre..)  y la reconversión y control de los CEP creados por el PSOE. No obstante, todos ellos coinciden en una valoración negativa de la función y actuación de los CEP en su "imagen francamente despreciada" por los profesores "porque su oferta formativa no cubre las necesidades ni satisface sus expectativas", según la opinión justificativa de la actual ministra de Educación.

 

Este concepto de la institución, unido a la carencia de un auténtico programa de formación o su incapacidad para definirlo coherentemente (que impide sustituirla sin saber tampoco qué hacer con ella), desemboca en el País Valenciano en una auténtica situación (prolongada por varios años) de impasse, caracterizada por la ausencia de desarrollo de la legislación, la toma de decisiones ad hoc, incoherentes con el modelo, ausentes de toda lógica de programa, y una actitud de recelo y desconfianza permanente hacia las personas, que lleva a sustituir arbitrariamente, sin que medie concurso alguno, a una gran parte del personal adscrito, a congelar las cantidades presupuestadas, y a censurar sin ningún tipo de pudor democrático las iniciativas de actividades que resultan sospechosas.

La primeria serie de documentos que hemos recogido, de gran interés para comprender y analizar lo que ha sido la transición de la formación permanente institucional, hace referencia a esta situación. En ellos se refleja el estupor y el rechazo que entre los asesores/as y la dirección de los CEP produjo la política de la Generalitat Valenciana de los últimos tiempos, y la movilización que se emprende para la recuperación de los CEP una movilización que se saldará finalmente, como  es  normal  en  estos  casos,  con  el apartamiento o la retirada voluntaria de los resistentes; y con la aparición de un nuevo decreto: el de la creación de los CEFIRE, escueto, lacónico más allá de sus líneas generales, que un año después, sigue sin desarrollar.

 

 

La segunda narra una historia (de miedo): la de la censura de una actividad de formación y un libro referidos a materia prohibida: la escuela pública. Más allá de la pura anécdota, que es posible seguir documento a documento, esta serie muestra cómo la desconfianza y el afan por controlar ideológicamente a los profesores, que ha caracterizado a esta etapa de los CEP valencianos, ha rozado los límites de la paranoia y la estupidez.

 

PRIMERA SERIE: DE LA RESISTENCIA

 

1

 

Centre de Professors de Valéncia

 

Cap a on va la Formació del Professorat?

Carta a les escoles valencianes (*)

Estimats companys i companyes:

 

Els Centres de Professors (CEP) van náixer fa una década en el context del desenvolupament de l'estat democrátic que ha de garantir el dret a l'educació, tal i com assenyala la carta magna de 1978. En 1985, la LODE aprofundeix en aquest dret fomentant l'autonomia crítica del professorat.

Els CEP, com a institucions de formació del professorat, procuren des del seu origen desenvolupar aquest principi d'autonomia, amb la seguretat que només pot haver ensenyament de qualitat si aquest s'exerceix per un professorat reflexiu, crític i constructiu. Per aixó, necessita deis instruments de formació permanent que li faciliten l'experimentació, l'intercanvi d'experiéncies, la investigació i actualització deis seus coneixements científics i didáctics.

Cal reconéixer les dificultats que té la implantació d'un model de formació del professorat com el que suposa els CEP. Tanmateix, malgrat les dificultats que suposa la consolidació d'un model d'aquest tipus, les línies de formació del professorat des dels centres de professors han donat lloc a nombrosos grups de treball i seminaris, jornades amb diferents propostes temátiques i de debat, cursos d'actualització científica i didáctica, projectes d'investigació, formació en el propi centre... I tot aixó des d'una forma de treball que suposa la formació del professorat pel propi professorat en la seua funció assessora, una formació estretament vinculada a les necessitats, planificada des de l'análisi de la práctica quotidiana i orientada al canvi i a la millora educativa. En l'actualitat constitueix un punt de referéncia important pel professorat junt amb instáncies com la Universitat i iniciatives com les dels Moviments de Renovació Pedagógica (MRP) que col.laboren sovint amb els propis CEP.

Transcorreguts deu anys, els CEP intenten desenvolupar el punt de trobada necessari entre teoría i práctica, entre reflexió i acció educativa. Per a eixe objectiu, és necessari comptar amb assessors i assessores. Eixa és la nostra aposta com a intel.lectuals compromesos amb el desenvolupament democrátic des de les polítiques i les práctiques educatives.

 

Tanmateix, passat un any de la incorporació de la nova administració educativa, no sabem encara si aquest és el model pel qué aposta l'esmentada administració. Malgrat que, pel fets, tenim dubtes raonables de que així siga, donat que la dinámica de relació de la nova administració educativa amb els centres de professors ha estat fins ara una dinámica de dubte i de parálisi.

Efectivament, en aquests moments els centres de professors pateixen un bloqueig tan pel que fa a la seua economia com a la participació en els assumptes que directament li concerneixen i en els quals tradicionalment havia pres part. Amb dós aspectes poden arribar a impedir realitzar la nostra funció des dels principis d'aprofundiment democrátic que comentávem abans. A canvi, desconeguem quin és el model que planteja l'administració i si existeix aquest model.

Aquesta incertesa, aquesta abséncia de model, o d'enunciament explícit del mateix, suposa una greu irresponsabititat. Aquesta situació fa que, a hores d'ara, hi haja qüestions fonamentats que resten sense resposta:

- Quina informació podem donar als centres respecte a la imminent convocatória de formació en centres, quan els propis CEP (que fins ara havien participat en la confecció dels criteris per a la mateixa) no coneixen ni una sola línia det text?

- Es facilitará la flexibititat horária per a que el professorat puga dur a terme el seus propis projectes de formació?

- Podran els CEP llançar la seua própia oferta de formació amb possibilitats d'acomplir-la o, pel contrari, passaran aquests a limitar-se a realitzar les activitats dissenyades des de l'Administració?

Per tota aquesta situació, volem fer particep al professorat de la nostra preocupació en dos assumptes fonamentals:

- En primer lloc, el bloqueig económic a que estan sotmesos els CEP, qué repercuteix directament en la impossibilitat de realitzar com es feia fins ara, les activitats préviament planificades; i en no tenir garantia d'efectuar com cal els pagaments derivats de l'activitat ordinária dels CEP al professorat col.laborador i als proveidors.

- D'altra banda, la manca de perspectives sobre el treball a realitzar d'ara endavant i, per tant, la incertesa del desenvolupament del nostre propi projecte de treball.

 

El nostre treball es realitza com un servei públic més, destinat a la resta deis nostres companys i companyes. En eixe sentit, volem dir-vos que aquest servei es troba, ara mateix, en una situació crítica.

      Des de la responsabilitat que tenim en la formació del professorat, volem donar a conéixer públicament aquests fets. Uns fets que resulten especialment greus si ens atenem al moment en que es produeixen, immersos en el procés d'implantació generalitzada de la Secundária Obligatória amb els problemes que d'ella se'n deriven, com ara l'adscripció del professorat. Aquesta situació ens afecta a tota la comunitat educativa d'una manera o d'una altra.

Per eixe motiu hem volgut comunicar-vos aquesta informació, així com la nostra preocupació i opinió sobre els fets. La intenció que ens ha guiat ha estat que els claustres pugueu, si ho considereu convenient, encetar un diáleg, debat i discussió pública sobre la concepció de la formació del professorat i, al remat, sobre la própia concepció de la professionalitat docent a les acaballes del segle XX

Una salutació.

 

Valéncia, 25 d'abril de 1996.

 

L'equip pedagógic del

Centre de Professors de Valéncia

 

(*)  Esta carta fue posteriormente publicada, con ligeras variaciones, en el diario Levante el 15 de mayo de 1996, firmado colectivamente por el Equipo Pedagógico del CEP de Valencia.

2

 

Carta oberta a tot el professorat (*)

 

El futur dels CEP i la formació del professorat: un debat necessari

 

Dins de factual procés de Reforma del sistema educatiu que está desenvolupant-se, els Centres del Professorat valencians (CEP) han acomplit el desé aniveisari des de la seua creació en 1985. Els CEP van náixer com un model no jerárquic i descentralitzat per comarques que creu en l'aprenentatge entre iguals. Aquest model es va justificar inicialment en la poca incidéncia que els cursets organitzats pels ICE de la Universitat tenien per a la formació dels docents i pel canvi a l'escola. Un primer balanç, potser es fera afirmar que l'existéncia i el treball dels CEP ha estat, al nostre entendre, un dels principals guanys del sistema educatiu on el desplegament de la Reforma.

 

    Autonomia del professorat

 

Per tal de desenvolupar-se, als CEP ens calia desenvolupar el principi d'autonomia del professorat, amb la seguretat que només pot haver ensenyament de qualitat si el professorat agafa en les seues mans un procés de canvi contextualitzat i desenrotllat als centres educatius. Aquest era el leitmotiv dels CEP: donar instruments i recursos de formació permanent que facilitaren al professorat tant la investigació com l'actualització dels seus coneixements científics i didáctics.

En els deu anys transcorreguts des de la seua creació, els CEP valencians han intentat acomplir amb la tasca encomanada. Amb dificultats innegables, s'han vehiculat processos de formació permanent que han anat molt més enllá deis classics cursets de transmissió linial de coneixements. Els CEP han possibilitat el suport a col.lectius i moviments de renovació pedagógica, han impulsat la creació de grups de treball i seminaris, l'organització de jornades de debat al voltant de molt diversos temes, els projectes d'investigació... dins d'una pluralitat d'activitats de formació (individual, col.lectiva, en els propis centres de treball). I tot aquest ventall de sistemes de formació ha estat generalment vinculat a les necessitats i a les demandes més sentides pel col.lectiu docent i orientat a la millora i a la innovació educativa.

En aquesta tasca, la direcció i les assessories de l'equip del CEP han estat escollits a través de concursos públics i per un temps limitat, ja que els equips docents que treballem en els CEP i el model de formació que s'hi desenvolupa han d'estar sotmesos a la crítica i a l'avaluació, tot i que aquests aspectes no s'han dut sempre de manera sistemática i rigorosa. La nostra tasca no s'ha limitat únicament a la funció de formar, a donar cursets, a proporcionar informació. En molts casos s'ha hagut d'assessorar, enfrontant-se junt al professorat dels centres educatius als problemes immediats no previstos en les planificacions inicials.

 

 

    Un any d'indefinicions

 

Els problemes sobre la concreció del model de formació permanent esclaten quan l´actual administració educativa, després d'un any d'exercici, s'ha definit per la seua indefinició. A hores d'ara, encara no ha manifestat si té prevista una avaluació del conjunt del treball desplegat, i tampoc no ha fet saber a ningú si compta amb un nou projecte de formació del professorat.

 

    Ofegament económic dels CEP

 

És legítim que aquesta administració opte per un nou model de formació permanent que tot el professorat hauria de conéixer. No es legítim, en canvi, l'asfíxia de l'antic model a través de l'ofegament económic i de l'absoluta marginació dels CEP en el disseny dels futurs plans de formació. Hermetisme, silenci i opacitat són les claus d'aquest nou rumb que han pres els actuals responsables de la Conselleria d'Educació i Cultura i que ens atrevim a qualificar com a mínim d'irresponsable. Per posar només alguns exemples, en aquest moment, res no s'ha dit sobre.

 

- Autonomia dels CEP. Possibilitat de dissenyar des dels CEP els projectes de formació d'acord amb les necessitats detectades en els ámbits comarcals d'actuació.

- Futur i condicions de la Formació en Centres. De fet, algunes activitats -com la formació en centre ofrenada pels CEP- ja han estat prohibides pel Servei.

- Disposició o no de flexibilitat horária en les escoles per desenvolupar els propis projectes de formació.

-Democratització dels CEP i desenvolupament del decret de CEP. Incloses la convocatória i els criteris d'elecció de la direcció deis CEP, ja que els actuals directors conclouen el seu període de treball amb el curs 95/96 i que no existeixen els Consells Directius -órgan previst peró no consolidat per manca d'un marc legal que ho regule-, a través dels representants elegits pel professorat de la zona.

 

Supressió d'activitats

 

A més a més, factual situació económica -retall del 20 per cent del pressupost per a 1996 i retard injustificat en la reposició de les partides ordináries- provoca que se suprimeixen les ajudes als Seminaris i Grups de Treball, i que tampoc es puga garantir el manteniment dels recursos de reprografia i audiovisuals. Per la mateixa raó, a hores d'ara alguns cursos estan paralitzats i no podem organitzar activitats amb participació de ponents externs.

 

    Situació crítica

 

Amb tot aquest panorama d'incerteses ofegament económic i manca de transparéncia -tantes vegades denunciat pels actuals gestors en altres temps, desitjaríen que tot el professorat participara de les nostres preocupacions i es manifestara pels canals que estime més pertinents pel que fa a dos temes prioritaris com són el bloqueig económic i la manca de perspectives sobre el nostre projecte de treball.

No amaguem la situació crítica en qué ens trobem. Un servei públic com és l'educació no pot restar més temps sotmés als dictats burocrátics d'una administració que no compta amb la veu del professorat per dur endavant els seus plans d'actuació. En un moment crucial per al desplegament generalitzat de la Reforma en l'etapa de l´ESO -i amb d'altres problemes afegits com ara l'adscripció del professorat-, el futur de la formació del professorat i del CEP ens afecta a tots. No estem jugant-se el futur dels CEP, només, sino el tota una política educativa adregada a conseguir la millora de la qualitat docent.

Considerem important que s'incorpore aquests temes als debats dels claustres i que s'encepe un diáleg sobre el particular. No és l'únic detall d'indefinició i de perill. Junt amb el debat sobre les adcripcions, sobre el mapa escolar i sobre el futur de la LOGSE, és l'escola pública i el seu futur els que estan en joc. No els hi fem el joc, no permetem que ens facen retornar a altres temps.

 

(*) Del equipo Técnico Pedagógico del CEP de Godella, en junio de 1996.

 

 

 

3

 

Acords de l´assemblea de treballadors/es docents de CEP

del 15 de juny de 1996

 

Reunits a la Facultat de Ciéncies de l'Educació de la Universitat de Valéncia 50 membres deis Equips pedagógics dels CEP del País Valenciá i després d'aprovar la proposta d'Ordre del dia prevista per la Comissió Provisional, es passa a discutir els distints punts i s'acorda:

1. Continuar en la línia encetada d'estendre la més ámplia informació al professorat de les distintes comarques sobre el procés de bloqueig económic i de paralització generalitzada a les activitats de formació dissenyades pels equips dels CEP. Particularment, és necessari denunciar l'actitud reiterada dels responsables de la Conselleria de no contestar per escrit als Plans específics de formació proposats pels CEP per al curs 1996/97.

2. Demanar a l'Administració la participació dels equips dels CEP, allá on es discutesca, el futur de la formació permanent del professorat i, particularment, dels CEP.

3. Proposar als distints Equips pedagógics dels CEP que sol.liciten a la Direcció General, davant el final del període d'exercici de les actuals direccions -si aquestes així ho demanen-, la renovació per prórroga per a un nou període de tres anys o bé el nomenament transitori per al curs 1996/97.

4. Informar exhaustivament al professorat participant en les activitats de formació de la Campanya d'estiu de la Direcció General, sobre la situació i els problemes amb qué es troba la formació del professorat en aquests moments.

5.Elaborar un Manifest on es defense la professió d'ensenyant i l'establiment d'un model clar de formació que responga a les necessitats més sentides pel professorat i als reptes de la societat actual.

 

6. Demanar ala Consellera la destitució del cap del Servei de Formació del Professorat, Pedro Granda, a través de l'escrit signat individualment pels distints membres dels equips de CEP que s'aprova i s'adjunta a aquesta acta.

7. Urgir l'Administració a que es desenvolupe el Decret de CEP (42/1993, de 22 de marp), particularment en alló que fa referéncia a la constitució dels Consells Directius com a órgans de participació del professorat.

8. Constituir la Comissió Coordinadora amb un/a representant de cada CEP per a fer efectius els acords del col.lectiu.

 

Finalment, l'Assemblea denúncia les mesures de l'Administració referides a la formació com un atac a les conquestes del professorat en defensa d'una Escola pública de qualitat i acorda fer públics els anteriors acords a tot el professorat i al conjunt de la societat, a través de distints canals (escrits, reunions, sindicats, mitjans de comunicació...).

 

4

 

Marcela Miró. Hble. Consellera de Cultura Educació i Ciencia

 

Valencia, 15 de juny de 1996

 

Al llarg dels anys, els Centres de Profesorat de la Comunitat Valenciana han experimentat canvis i reestructuracions destinades a millorar la tasca de Formació Permanent del Profesorat. Els criteris de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, no sempre han estat compartits pels equips pedagógics dels CEP. Peró mai com ara l'actuació d'un Cap de Servei havia estat mes desafortunada. Existeixen alguns fets realment alarmants que justifiquen aquesta apreciació:

   - La prohibició expressa de reunions de les direccions dels CEP.

 - La suposició que aquestes reunions resulten "inconvenients" i "conspiratóries" contra la gestió del Servei, cosa que manifesta una certa actitud paranoica.

 -La incapacitat per a efectuar els pagaments per desplaçament propis de la funció d'assessorament en els centres. Amb la majoria de companys i companyes s'arrosseguen deutes de centenars de milers de pessetes.

  - La constant impartició d'ordres via fax a les assessories sense consultar a la direcció dels CEP involucrats.

-La incapacitat de donar resposta a les demandes de definició del model de Formació del Professorat que es pretén desenvolupar.

-L'exclusió constant dels assessors i assessores i de la direcció dels CEP en les decisions de treball comú.

-La prohibició de publicar, anunciar o dur endavant els projectes de formació dissenyats pels CFP per al curs vinent sense cap argument ni explicació.

 

Questionem la funció de l'actual Cap de Servei de Formació del Professorat, que s'ha mostrat incapaq de gestionar -en tot el seu període al front del Departament- els recursos disponibles amb un mínim de consens per part dels implicats. La seua reiterada actitud autoritária de bandejar els arguments i imposar els propis criteris, no permet compartir problemes ni possibles solucions i no fa possible el consens entre els equips docents dels Centres de Professors.

Per tot aixó demanem la seua destitució i la substitució per una altra persona amb major capacitat de diáleg, resolució i lideratge.

 

(*) Carta remitida por la Asamblea de Asesores y Asesoras de los CEP de la Comunidad Valenciana

 

 

 

5

 

Más de 80 profesores piden la destitución del jefe de formación (*)

Levante-EMV Valencia

 

La asamblea de trabajadores docentes de los Centres de Professors (CEP) de la Comunidad Valenciana ha concluido en un manifiesto que "las medidas de la Administración, referidas a la formación del profesorado son un ataque a las conquistas de los docentes en defensa de una escuela pública de calidad".

Este colectivo recuerda que los criterios de las sucesivas direcciones generales de Ordenación Educativa no siempre han sido compartidos por los equipos pedagógicos de los CEP, pero "nunca como ahora la actuación de un jefe de servicio ha sido más desafortunada. Ha habido un intento continuado de evitar las reuniones de las direcciones de los CEP por el supuesto de que resultaban inconvenientes y conspiratorios contra la gestión del servicio".

Ésta es una de las afirmaciones del escrito enviado ala consellera de Educación, Marcela Miró, en la que 83 personas de la plantilla técnica pedagógica de los CEP piden la destitución del jefe de servicio de formación del profesorado del departamento autonómico, Pedro Granda. (...)

 

(*) Levante, 29 de junio de 1996.

 

SERIE SEGUNDA: HISTORIAS DE CENSURA

(Paisaje irreal con escuela pública al fondo)

 

1

 

Codi: 97VA01IN060          Títol: ESCOLA PÚBLICA I FORMACIÓ DEL           PROFESSORAT.

Área: 01   d'altres               Tipus: curs modalitat D (<2 Durada:10h        Places: 50

Nivell: IN INTERNIVELLS Lloc de realització: CEP DE               VALENCIA

 

Fase «A»                    Fase «B»          Memoria

 

Data inici:                   24/06/97

Data final:                   24/06/97

Durada en hores:      10 h

Horari:                         9 H FINS A LES 20 H

Lloc de realització:   CEP DE VALENCIA

 

Objectius de l'activitat:

1.   INFLUÉNCIA DELS MODELS DE FORMACIÓ A LA MILLORA DE LA CUALITAT DOCENT.

  2.   REFLEXIONAR SOBRE EL FUTUR DE L'ESCOLA PÚBLICA.

3.   ESTAT ACTUAL I FUTUR DE L´ESCOLA PÚBLICA I LA SEUA RELACIÓ AMB LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT.

 

Continguts:

1. MODELS DE FORMACIÓ Y ESCOLA PÚBLICA.

2. CARACTERÍSTIQUES DE L´ESCOLA PÚBLICA.

 

Condicions especifiques de participació i selecció dels participants:

 

Procediment d'avaluació:

ASSISTÉNCIA A UN MÍNIM DEL 85% I REALITZAR ELS TREBALLS QUE ES PROPOSEN.

Professorat a qui s'adreça: INTERNIVELL

Tipus de certificació:

                                      Cognoms           Nom                     Lloc de treball

Dades del Coordin.: GONZÁLEZ FELIP                            MARIASOLETAT          CEP DE VALENCIA

Observacions:    CURS D'ESTIU-97Inscripció:

 

Lloc: CEP DE VALÉNCIA, A LES DEPENDÉNCIES I PEL FAX (24H)

 

Dates:

 

Documentació: INSTÁNCIA CURS

 

Tipus de difusió: ENVIAMENT CORREU I A LA SECRETARIA

 

Aspectes formals:

Temática:

Qualsevol enfocament en favor de l'escola pública.

Aportacions:

Les aportacions són totalment lliures, tant des del punt de vista del génere literari (poemes, epistoles, assaigs, relats, opinions, testimonis...) com del suport de l'aportació (dibuixos, fotografies... ).

Extensió:

Els treballs no hauran d'excedir dels cinc fulls per una cara.

 

Grafisme:

Cas que els treballs aportats siguen fotografies, dibuixos o pintures, preguem que siguen en blanc i negre, per tal de facilitar-ne la edició.

Mecanització:

Si l'aportació és un text escrit a ordinador, recomanem que envieu una impressió del mateix i, alhora, un disquet amb la informació del programa (Word, WordPerfect) y del sistema utilitzat (PC, Mac).

Idioma:

Els treballs poden estar escrits en catalá o en castellá.

Dades de recepció:

Els treballs hauran d'estar dipositats abans del 15 [corregido, 30] de maig de 1997.

Lloc de recepció:

          Podeu enviar les vostres aportacions per correu ordinari a la següent

          adrega:

          Una Agenda per l´Escola Pública

          (A/A: José Beltrán)

          Centre de Professors de Valéncia

          C/ Juan de Garay, 21

          Valéncia 46017

          També podeu enviar les vostres aportacions per correu electrónic a la següent adrega:

cepv@lander.es

Una Agenda per l'Escola Pública

(A/A: José Beltrán).

Els treballs originals podran ser reclamats pels autors i les autores, una vegada realitzada la publicació del llibre.

 

2

 

Informe sobre el procedimiento de autorización del curso "Escola publica i formació del profesorat" presentado por el CEP de Valencia (*)

 

Con relación a su escrito que con fecha 18 de abril de 1997 entra en el Servicio de¡ Formación del Profesorado solicitando autorización para el curso "Escola Publica i Formació del Professorat", le comunico lo siguiente:

El decreto 42/1993, de 22 de marzo, del Gobierno Valenciano, por el que se regulan la creación, estructura y funcionamiento de los centros de profesores de la Comunidad Valenciana establece en su artículo doce, párrafo 3, apartado c) que serán funciones de¡ equipo técnico-pedagógico "Ejecutar y evaluar las actividades incluidas en el Plan Anual de Formación del Profesorado de la Comunidad Valenciana que le sean asignadas por la Administración educativa y las que figuren en su plan específico, una vez aprobadas por la Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa."

La comunicación a los centros de profesores sobre la tramitación a la Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística de diversas documentaciones establece que: "Las actividades se aprobarán de forma automática en los primeros 10 días hábiles si no existe desautorización expresa" por parte del Servicio de Formación del Profesorado.

      Que la actividad de formación propuesta no parece estar dirigida al profesorado para su actualización científico-didáctica y profesional.

      Que la actividad propuesta no parece estar bien planteada al condensar todo el periodo de formación en una sola sesión de 10 horas, por lo cual no respondería al modelo de curso.

       En consecuencia, no procede la autorización para este curso.

 

      Atentamente,

                                El Jefe del Servicio de

                                Formación del Profesorado,

                                Pedro Granda Ridaura3

 

Sra. Directora del CEP de Valencia (*)

C/ Juan de Garay, 25

46017 Valencia

 

Con relación a su escrito que con fecha 18 de abril de 1997 entra en el Servicio del Formación del Profesorado solicitando autorización para el curso "Escola Pública i Formació del Professorat", le comunico lo siguiente:

El decreto 42/1993, de 22 de marzo, del Gobierno Valenciano, por el que se regulan la creación, estructura y funcionamiento de los centros de profesores de la Comunidad Valenciana establece en su artículo doce, párrafo 3, apartado c) que serán funciones del equipo técnico-pedagógico "Ejecutar y evaluar las actividades incluidas en el Plan Anual de Formación del Profesorado de la Comunidad Valenciana que le sean asignadas por la Administración educativa y las que figuren en su plan específico, una vez aprobadas por la Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa."

La comunicación a los centros de profesores sobre la tramitación a la Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística de diversas documentaciones, de fecha 15/11/96, actualmente vigente, establece en el artículo sexto que: "Las actividades se aprobarán de forma automática en los primeros 10 días hábiles si no existe desautorización expresa" por parte del Servicio de Formación del Profesorado.

Por tanto, le comunico la desautorización expresa de la actividad "Escola Pública i Formació del Professorat", código 97VOHN060, propuesta por ese centro de profesores.

 

Atentamente,

   El Jefe del Servicio de

Formación del Profesorado,

 

Pedro Granda Ridaura

 

(*) Escrito posterior al fax, enviado a petición del CEP.4

 

Comissió d'Éducació i Cultura

15 i 29/05/1997 Páginas 20 a 28

 

Compareixenga del conseller de Cultura, Educació i Ciéncia per a informar dels plans de formació del professorat i del

paper que en aquells han de complir els CEP    

La senyora Marcos i Martí [Grup Parlamentar¡ d'Esquerra Unida--Els Verds]:

 

[...] jo vull remarcar que aquesta compareixença la vam sol.licitar el día 16 de maig, es a dir, fa aproximadament un any menys 24 hores. En tot aquest temps han passat dos consellers, peró el cap del Servei del Professorat, es a dir, el senyor Pedro Granda, continua en la conselleria com a cap del Servei del Professorat. I aixo és significatiu perqué ha passat un any des de que vam sol.licitar la compareixenga.

I quines són les coses més importants i més greus que estan passant, senyor conseller, al voltant de la formació del professorat? En primer lloc, que vostés no tenen model. Estan gestionant el marc del model de formació del professorat del govern anterior, peró estan gestionant-lo buidant-lo de contingut, senyor conseller, i estan buidant-lo de contingut perqué no han plantejat uns objectius, no han plantejat un pla d'actuació, no han plantejat unes activitats, no han determinat quines són les necessitats del sistema que donen lloc a un marc de formació del professorat, no han parlat de la qualitat i, per tant, de l'excel.léncia del sistema a l'hora de donar lloc a eixe marc de referéncia. I, per tant, senyor conseller, la única cosa que vosté ha dit és el resultat de la gestió dún pla que ja existia. Peró vostés no han escrit ni mitja fulla, ni una fulla, ni cap fulla, al voltant del que seria el model de formació del professorat. [...]

[...] si parlem, per exemple, del que estan vostés fent en els CEP, que és una de las qüestions que a nosaltres ens importen prou, mire vosté, han buidat de contingut els treballs, estan buidant de contingut el qure són els perfils tant dels directors com deis assessors deis CEP; estan fent des de la própia Administració un procés de deslegitimació del que són els cursos de formació, perqué la propia formació que es dóna en els CEP no s'ha contemplat, per exemple, les adscripcions a la ESO, des de la própia Administració es deslegitima la formació que es dóna a través dels CEP per banda de la própia Administració. Aixó sí, han dissenyat vostés uns cutre-itineraris profesionals: 50 cursos que no s'han dissenyat des dels CEP; li han donat vosté a qué dissenyen a empresetes que han muntat un grup d'inspectors de la nit a l'endemá, amics de la casa [...].


Si anem a l 'any passat, vostés van eliminar als directors dels CEP més important del País Valenciá i van ser substituits per gent designada, senyor conseller. No s'ha fet cap convocatória i a hores d´ara no se sap si hi haurá una convocatória per als directors y per als assessors. Hi han 150 assessors en el CEP, la major part dels quals acaben enguany i hi haurien de renovar-se; hi haurien de renovar-se i en teoría, després de tres anys, aproximadament unes 80 persones hauríen de ser renovades després d'un procés d'avaluació. On está eixe procés d'avaluació? A hores d'ara ningú sap si hi haurá algun procés d'avaluació. Si, pel contrari, el que es va fer també va ser eliminar als 80 i nomener a dit, sense procés d'avaluació, altra gent. Pero, se suposa que hauran de fer una convocatória! Se suposa que hauran de fer una convocatória també per als 14 directors de CEP que l'any passat van ser designats, senyor conseller.

Sembla que hi ha una idea de que al voltant de la conselleria hi ha una mena de funcionaris traidors, ideológicament no se sap molt bé situats, i vostés volen el control ideológic, volen propiciar el control polític i ideológic del professorat i, per tant, estan canviant el perfil dels assessors. L'any passat, a mes a més d'anomenar als 14 directors, van anomenar també alguns assessors sense tindre requisits, senyor conseller, sense tenir els 5 anys. Aixó sí, estaven dintre de l'ambit filosófic polític del cap del Servei de Formació del Professorat o eren personal, familiars d'alguna de les persones que traballen en la conselleria i que estan al cárrec de la formació del professorat.

[...] peró, a més a més s'está fent una censura, una persecució a les persones i a les activitats. L'altre día li comentava jo a vosté que ha hagut una prohibició expresa d'una activitat que ha de veure amb un debat de formació del professorat i escola pública. Senyor conseller, sobre activitats d'este tipus de 10 hores hi ha precedents i mols precedents. Per tant, s'ha prohibit i s'ha prohibit amb un escrit que ve a dir: "puedo prohibir y prohibo", que es el que diu el senyor Pedro Granda quan diu que desestima expresament la celebració d'aquesta activitat.

Jo no sé quina por li tenen vostés al debat, quina por al contrast d'opinions, peró no és de ser molt liberal el censurar activitats, no es de ser liberal el censurar activitats que han de veure amb el debat intel.lectual [...]

Jo sé que vosté no és responsable d'algunes de les coses que venen de l'etapa anterior. Jo no sé si vosté és conscient que als CEP se'ls está demanat el servilisme polític. No sé si vosté és conscient de qué s'está produint una vulneració de la legalitat, en tant que continuen directors i directores nomenats sense convocatória, designats assessors sense requisits; es pensen substituir funcionaris eficients senzillament per qué són critics per altres que siguen submisos al poder. Aixó és el més absolutament allunyat del que hauria de ser el debat intel.lectual, el més absolutament allunyat del que hauria de ser la ciéncia, el més absolutament allunyat de la pluralitat, el més absolutament allunyat del laïcisme que, per un altra banda, está recollit per la Constitució i está recollit en el principis que han d'estar per baix del que és l'escola pública.

 

La senyora Morte i Julián [Grup Parlamentara Socialista]:

 

[...] la preocupació del Grup Parlamentar¡ d'Esquerra Unida-Els Verds és compartida plenament pel Grup Parlamentar¡ Socialista. [...]

Peró d'aquesta situació, senyor conseller, i seré mot clara, vosté no és responsable, ha tingut dos anteriors responsables en la conselleria; s'ha modificat el cap de responsable polític, i vosté és ara, peró, com s'havia dit abans, i jo seré també molt clareta en el tema, continua sobretot portant-se endavant una política de persecució de la qual és vosté responsable en este moment, tant per part en este cas concret pel que fa als CEP del senyor Granda, com pel secretar¡ general, el senyor Carlos Alcalde Agesta. [...]

 

 

Jo crec, senyor conseller, que vosté, i és un vot de confiança que li done en este moment,, hauria de prendre mesures totalment clares respecte a aquesta situació de persecució que es porta endavant pels responsables de la seua conselleria [...].

 

El senyor conseller de Cultura, Educació i Ciéncia:

 

[...] hay datos que yo creo que son absolutamente incontestables. Del año 96 al año 97 se ha multiplicado por dos el número de cursos que se han dado y casi se ha multiplicado por dos -y todavía no hemos terminado el año natural-, se han multiplicado casi por dos también el número de plazas que se han ofertado para actividades de formación en centros de profesores. Esa es la realidad.

Otra cuestión es que podamos divagar sobre si el modelo es el apropiado o no, sobre si tenemos o no tenemos modelo para CEP, si se podría modificar alguna cosa. En fin, eso no deja de ser, señorías, una divagación respecto de la aplicación o no del modelo, o un ejercicio de oposición legítimo, pero que no tiene respaldo alguno con los datos que yo puedo ofrecer en esta comparecencia [...].

Todo es perfectible, todo es mejorable, toda opinión es válida. Y yo estoy totalmente dispuesto a que se me diga si el número de profesores que han quedado fuera de los procesos de formación es o no es elevado, a que las materias que se imparten están dadas de la mejor o peor manera, a que la infraestructura educativa que se pone como oferta para este tipo de formación es o no es la adecuada, a si hay cierta sensibilidad por parte de la conselleria a seguir invirtiendo en este tipo de materias, en este tipo de tareas, en este tipo de formaciones. Yo estoy totalmente dispuesto a un debate abierto y sosegado sobre lo que entiendo es la formación del profesorado. Lo otro, les vuelvo a repetir, son juegos de artificio, acusaciones que no tienen, creo, la solidez necesaria como para mantener el más mínimo debate o juego dialéctico al respecto.

Ya les he dicho en alguna ocasión que hablar de personas es algo que ni nos interesa a nosotros ni creo que interesa absolutamente a nadie. Podríamos estar de acuerdo o no con ciertos planteamientos o ciertas tareas que alguien desarrolla. Yo, personalmente, también puedo estar de acuerdo o no, y, en cualquier caso, mi responsabilidad es ir modificando, mejorando, perfeccionando el día a día de los trabajos dentro de la conselleria, pero este permanente e insistente planteamiento de hablar de personas en debates, cuando estamos tocando un tema tan general, y que además ustedes han apuntado con buen criterio que habían solicitado hace ya muchos meses y que se ha trasladado a prácticamente un año después y que, por lo tanto, había cierto interés por parte de sus grupos de discutir estas cuestiones, pues no me parece, sinceramente, lo más acertado. [...]

 

La senyora Marcos i Martí [Grup Parlamentar¡ d'Esquerra Unida-Els Verds]:

 

[...] Ha fet el senyor conseller una relació permenoritzada de cursos de formació i de vacants. La compareixença era per a parlar dels plans de formació del professorat, és a dir, dels models. Aixó no és una divagació, no és una divagació perqué a mi m'agradaria saber, i vosté no ha entrat ahí, si els cursos els va a donar la Conselleria de Funció Pública o, pel contrari, els va a donar la Conselleria d'Educació. Aixó és un problema de model, sobre el cual no s'ha parlat. Vosté, per exemple, no ha dit si l'autonomia que fins ara tenen els CEP per a dissenyar els programes es va mantindre o pel contrari es van centralitzar, com és la proposta dels cinquanta cursos dels itineraris professionals, i agó és un problema de model; vosté no ha mantingut ni ha explicat si es va a mantindre la flexibilitat horária del professorat per a poder fer la formació en centres; no ha dit vosté si es van a tindre en compte les necessitats del sistema, és a dir, les adscripcions o no adscripcions a l'hora de programar els cursos de formació. Totes estes coses a nosaltres no ens semblen divagacions, sinó ens semblen qüestions importants que són del model, i que jo li he plantejat en la primera part.

[...] evidentment continua sent una preocupació com va a nomenar vosté els directors l'any que ve. Va a continuar designant-los a dit o va a fer una convocatória? Com va a nomenar vosté els 150 assessors? Va a designar-los a dit o va a fer vosté una convocatória? Es va a fer l'avaluació dels tres anys que día la norma o no es va a fer, senyor conseller? Perqué clar, aixó té a vore amb l'intent de control ideológic o no del model, i el control ideológic o no del model també és una cosa que políticament está a debat.

[...] Estem parlant de persones en tant que són responsables polítics o administratius de la seua conselleria, i per tant, en funció de la seua responsabilitat política, fan determinades actuacions que és amb alló que nosaltres estem en contra, senyor conseller. Per tant, anomenem persones. Qué vol, que anomene al cap del Servei de Formació del Professorat en comptes del senyor Pedro Granda? M'es igual, perqué jo, eixe senyor, personalment no tinc res en contra d'ell. Estem parlant dalló que és la seua actiació política i administrativa, i en tant que la seua política administrativa, senyor conseller, és prohibir activitats. I li llig: "desautorizo expresamente la actividad Escuela Pública y Formación del Profesorado" a celebrar el 24 de juny, senyor conseller, aixó em preocupa. No com es diu, sinó que como puede prohibir y prohibe, va i resulta que desautoritza un debat al voltant de l'escola pública i la formació del professorat, senyor conseller. [...]

[...] ara té vosté la possibilitat de dir, vosté com a responsable máxim de la conselleria, si des dels centres de professors va a impulsar un model que alló que vol és el control ideológic i polític del professorat o, pel contrari, vosté va a impulsar un model de formació permanent del professorat, un model autónom que es dissenye des dels CEP mateixos tot alió que seria eixa política de formació del professorat. [...]

 

La senyora Morte i Julián [Grup Parlamentar¡ Socialista]:

 

[...] una qüestió que jo li torne a repetir i que rebutge totalment és l'actitud que está portant-se a terme per part de la conselleria inclús per a persones que de vegades momés tenen els representants dels grups polítics de l'oposició per a portar endevant les seues queixes, perqué quan manifesten públicament la seua situació el que es fa amb ells és llevar-los dels llocs de responsabilitat que ocupen. I és una realitat constatable, senyor conseller. [...] Siguen capagos, li demane, des de la conselleria de canviar l'actitud, perqué després passa aixó, que només podem ser els portaveus de les seues problemátiques i de les seues queixes, perqué amb l'actitud que actualment té la conselleria el que fa és que se'ls destituïx, se'ls tanca la porta i no tenen res més a dir. [...]

 

El senyor conseller de Cultura, Educació i Ciéncia:

 

[...] Le puedo asegurar que en la cultura ideológica en la que yo convivo nunca se han visto estas cosas de las que usted nos ataca, y desgraciadamente, no voy a decirlo porque no es mi papel ahora, sí que hemos podido observar en culturas ideológicas que no son, desde luego, la nuestra. Por lo tanto, cuando hace ese tipo de críticas, señora diputada, entienda que no me afectan lo más mínimo, porque no tiene nada que ver con nuestra forma de pensar ni nada que ver con nuestra forma de plantear las cosas. Además, el otro día tuve la ocasión personalmente de que usted me advirtiese de una cuestión que había ocurrido. Yo estoy haciendo las indagaciones necesarias. Desde luego, a mí no me asusta el debate, al revés, creo que es absolutamente necesario y formativo, y le digo más, cuanto más debate, cuanta más libertad, cuanta más capacidad de diálogo, la sociedad más apuesta por proyectos de centro y proyectos moderados. [...]

Respecto al modelo de formación del profesorado, en cuanto al nombramiento de directores y asesores de CEP, les puedo asegurar que será abierto, público, objetivo. Tengo estos calificativos puestos aquí porque creo en ellos. Siempre en función de los méritos, formación y capacidad. Y tiene que ser así, porque no puede ser de otra manera. Yo creo que, sin conocer en profundidad muchas veces qué es lo que puede ocurrir en algunos centros o qué pueden pensar las personas que allí están, creo que siempre es bueno que al final el que dirige algo tenga, por lo menos, la autoritas y no sólo la potestas, la autoritas sobre las personas que tiene que dirigir o los trabajos que tienen que realizar. Es todo mucho más cómodo. Yo me sentiría muy incómodo si estuviese aquí de conseller sin haber sido elegido por la mayoría de los valencianos, y por eso me siento tan cómodo como conseller [...].

Yo, desde luego, no aconsejo a nadie que dirija nada si no es con la mayoría de la anuencia de las personas que tiene que dirigir, porque al final ahí ese maridaje no funciona y siempre puede dar al traste con los proyectos que se puedan poner en marcha. Por lo tanto, esa formulación creo que es necesaria para la elección de las personas que tienen que ser las responsables de estos centros.

Respecto al modelo, ya digo que es un modelo que creo que es abierto, que se tiene que ir mejorando con el tiempo y que posiblemente le hagan falta siempre mayor esfuerzo presupuestario, como tantas otras cosas. Vamos a intentar que ese esfuerzo presupuestario se haga. [...] Si a la primera de cambio, si ante el primer intento que se hace de modificar o de mejorar cualquier tipo de modelo, lo único que hacemos es criticar frontalmente esas decisiones, yo creo que nos equivocamos todos, porque de la innovación de lo que existe o de lo que preexiste posiblemente venga la mejora. [...]

 

 

En última instancia, tenga usted totalmente claro, señora diputada, señoras diputadas, que nuestro modelo es un modelo que pretende que los profesores tengan todas las posibilidades del mundo para seguir mejorando en su formación personal, que desde nuestro punto de vista es la única manera de poder atender a la formación y educación de los niños y de los jóvenes en las exigencias de una sociedad como la nuestra. Y que, desde luego, espero que en un próximo debate sobre este tema podamos discutir sobre modelos claros y concretos y discutamos realmente sobre las cosas que ha estado haciendo la conselleria, y no sobre opiniones más o menos subjetivas, ajustadas más o menos a cuestiones que tengamos cierta sensibilidad sobre ellas, pero que al final no hacen sino trasladar la discusión a otro campo que no parece el más acertado, cuando además estamos hablando de formación y educación.

 

5

 

Els sotasignants, membres del claustre del Centre de Professors de Torrent, manifestem el nostre desacord davant la desautorització injustifacada per part del Servei de Formació del Professorat de la Conselleria de Cultura, Educació y Ciencia de l'activitat ESCOLA PUBLICA I FORMACIÓ DEL PROFESSORAT proposada pel CEP de Valéncia per que suposa d'atac tant a la professionalitat de l'equip técnico-pedagógíc d'aqueix CEP que l'ha programada com al desenvolupament d'activitats referides a afovorir el debat sobre alló públic.

Aquest fet s'afegeix a la no autorització produida recentment a propósit de la realitzacio de les Jornades D'INTERCULTURA I EPA, proposades conjuntament pels CEP de Torrent i de Valéncia, i que han provocat la seua desconvocatória.

Considerem imprescindible l'explicitació de les racus d'aquest comportament totalment antidemocrátic que provoca indignació i desconcert entre totes les persones que estem implicades en l'enseyament públic.                         Torrent, 19 de maig de 1997

 

6

 

Les persones sotasignats, membres de l'Equip técnico-pedagógic del Centre del Professorats de Godella, en reunió corresponent al dia d'avui, hem acordat MANIFESTAR:

- La nostra protesta per la desautorització injustificada del Cap dels Servei de Formació del Professorat de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciéncia de la Jornada Escola Pública i Formació del Professorat, organitzada pel Centre de Professorat de Valéncia.

- El malestar que ens provoca una actuació arbitrária y antidemocrática com aquesta, dirigida contra la professionalitat de l'equip pedagógic d'un CEP, en l'exercici de la seua autonomia i dins del marc que les disposicíons legals en matéria d'organització d'activitats de formació del professorat preveuen.

   - L'exigéncia d'una explicació pública dels motius que han determinat que el Servei de Formació del Professorat, en contra de la normativa que regula l'organització d'activitats de formació per part dels CEP, obstaculitze l'organització d'aquesta activitat, actitud que considerem indigna i més propia d'altres temps que considerávem superats.

                                                   Godella, 23 de maig de 1997

 

(Josep Lluis Rodrigo, Robert Cerdá y doce firmas más,

ilegibles,          todas ellas con su correspondiente n° de D. N. I.)

 

7

 

Reunit l'equip d'assessors/es del CEP de Benidorm-Ondara en sessió ordinária el dia 23/5/97, i havent tractat la questió de l'activitat projectada pel CEP de Valéncia sobre "Escota pública i la formació del professorat", que ha estat desautoritzada pel Cap de Servei de Formació del Professorat, hem decidit manifestar-hi la nostra preocupació per les següents raons:

1. Perqué va en contra de l'autonomia dels centres, en aquest cas el Centre de Professors, i el dret a organitzar la seua própia activitat formativa (recollit en el decret de creació dels CEP), encaminada a la millora de la formació del professorat.

2. La desautorització demostra una falta de sensibilitat devant la demanda del professorat, preocupat per la situació de l'escola pública i els problemes educatius.

Per tant, volem fer patent el nostre rebuig per les actituds poc respectuoses cap el treball dels Centres de Professors i els docents en general i l'escola pública, que estan presents en decisions d'aquesta mena.

 

Benidorm-Ondara, a 2 de Juny de 1997

 

Mª Pau Vila i Pastor                            Miguel Angel Guilén i Agraz

Llúcia Fuster i Fuster                             Juli Pasqual i Trilla

 

Sr. Director General d'Ordenació i Innovació Educativa

 

8

 

Magisterio programa el acto y la presentación de un libro

prohibidos por la conselleria

 

EL FORO POR LA ESCUELA PÚBLICA QUE IMPIDIÓ EDUCACIÓN

SE HARÁ CON OTROS APOYOS (")

 

NEUS CABALLER, Valencia

Pese a la prohibición expresa de la Consejería de Cultura y Educación, el acto en favor de la escuela pública convocado inicialmente por el Centro de Formación del Profesorado (CEP) de Valencia se celebrará -tal y como estaba previsto- el próximo martes 24. Aunque, para evitar un conflicto legal, ya que este organismo está regulado jurídicamente por la Administración, la titularidad del acto la asumirán conjuntamente el Seminario de Investigación del CEP de Valencia y el Servicio de Formación Permanente de la Universidad de Valencia.

La Junta de Personal Docente de Valencia hizo ayer un llamamiento al cuerpo de profesores de la Comunidad Valenciana para que apoye con su parti­cipación la mesa redonda donde se debatirá el tema de la Escuela pública y la formación del Profesorado, que se realizará en la Escuela de Magisterio.

En un duro comunicado, la junta de personal pidió ayer a Educación "el cese inmediato del responsable de la prohibición, Pedro Granda [jefe del Servicio de Formación del Profesorado de la Consejeria]". El conflicto añade mayor tensión a la ya existente, en un momento en que el subsecretario de Educación, Carlos Alcalde, y los sindicatos están enfrentados por el decreto que pretende la des­aparición definitiva de los CEP.

 

(*) El País, 17 de junio de 1997.

 

9

 

LA FACULTAD DE FILOSOFÍA SE ADHIERE AL ACTO DEL CEP (*)

 

La junta de la Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación de la Universitat de Valéncia acordó ayer, por unanimidad, adherirse al acto "Escuela pública y formación del profesorado", que se celebrará el 24 en Magisterio, en apoyo del centro de profesores (CEP). Para los miembros de esta facultad, su postura significa "un respaldo a la libertad de expresión y al debate científico, así como el señalamiento de discutir en cualquier foro acerca de la actual situación de la escuela pública".

 

(*) Levante, 21 de junio de 1997.


10

 

La Escuela de Magisterio de la Universitat realiza un acto

para rechazar la actuación de la Conselleria de Educación

 

PALABRAS POR LA ESCUELA PÚBLICA (*)

 

Malte Ducajú

Valencia

La defensa de la escuela pública ha vuelto a convocar a todas las orga­nizaciones implicadas en su defensa. El Centro de Formación del Profesorado Ausiás March de la Universitat de Valéncia reunió ayer a padres de alumnos, profesores, universitarios y políticos en el acto realizado para demostrar el recha­zo a la prohibición de una jornada en el Centre de Professors (CEP) ejecutada por la Conselleria de Educación.

"Es un acto agridulce, porque hemos tenido que recorrer un camino más largo del necesario para realizar esta jornada sobre Escola Pública i Formació del Professorat. Ha tenido que ser en distinto día y en otro lugar del previsto por el CEP de Valencia. Los argumentos dados por la consellería ante esta suspensión han sido algo marxistas, por Groucho, que no por Marx, al decir el responsable de turno que la prohibía porque tenía competencias para hacerlo, sin más expli­caciones. Pero también hemos obtenido más apoyos de más entidades", señaló el portavoz del Seminari d'Investigació del CEP en la presentación de la mesa redonda.

Los miembros de este seminario, junto con el Servei de Formació del Professorat de la Universitat de Valéncia, organizaron la jornada al haber sido prohibida por el Jefe de Servicio de Formación del Profesorado de Educación, Pedro Granda. Al acto se han sumado los sindicatos CC.00. y STE PV, algunos CEP, la junta de personal docente, la Facultad de Filosofía, la Escuela de Ma­gisterio, la FAPA, la Escola Valenciana y los movimientos de renovación pedagó­gica.

Todos ellos estaban ayer apoyando el acto en defensa de la escuela pública, junto con los diputados Jesús Huguet (PSPV PSOE) y Glória Marcos (EU); el pedagogo Gonzalo Anaya; uno de los promotores del manifiesto en defensa de la Llengua, Martínez Bisbal; ex directores de CEP, y ex directores generales de la conselleria en la etapa de Ciscar.

 

Un libro censurado

 

En la jornada también se presentó el libro censurado por la misma con­selleria, Paraules per l´escola pública, en el que se incluyen colaboraciones de Antonio Muñoz Molina, Fernando Savater y Manuel Boix, además de algunos de los ya citados.

En un clima abierto y de reflexión, los participantes analizaron la política educativa, la situación actual de la escuela pública y los problemas que atraviesa la formación del profesorado. [...].

 

(*) Levante, 25 de junio de 1997.

 

11

 

La negociación sobre los centros de profesores acaba sin acuerdo (*)

 

A. B., Valencia

La negociación entre Administración y sindicatos sobre el futuro de los centros de profesores (CEP) se cerró ayer sin acuerdo. La Consejería de Educa­ción implantará, por tanto, su modelo, pese a las críticas de los representantes del profesorado. El STEPV, CC.00. y UGT mostraron su oposición a la forma en que el departamento que dirige Francisco Camps está enfocando la política de formación del profesorado y reclamaron explicaciones sobre el futuro de la plan­tilla de cerca de 200 personas de los CEP. Los futuros Centros de Formación, Innovación y Recursos Educativos suponen para el STEPV y CC.00. una «priva­tización» de la formación del profesorado, ya que consisten en un mero elemento de apoyo para la formación que ofrecerán empresas, entidades y organizaciones diversas. Ambos sindicatos defienden un modelo de autogestión de la formación desde el propio profesorado. El PP ya propuso en su programa la sustitución de los CEP por centros de recursos que, en opinión de los sindicatos mayoritarios del sector, suponen la centralización de un servicio que ofrecerán empresas externas al sistema público.

 

(*) El País, Comunidad Valenciana, 24 de julio de 1997.

 

12

 

Los sindicatos habían pedido su destitución

 

Pedro Granda dimite como jefe de formación

tras un curso enfrentado con los profesores (*)

 

Maite Ducajú

Valencia

El jefe del servicio de formación del profesorado, Pedro Granda, ha dimi­tido de su cargo tras una polémica actuación, las discrepancias con los sindica­tos docentes, que en reiteradas ocasiones habían pedido su destitución, y un conflictivo curso.

Granda se ha destacado por los continuos enfrentamientos con aquéllos a los que estaba destinado su gabinete, los profesores, y por una política forma­tiva que ha disgustado al colectivo.

Especialmente protestada fue su decisión de prohibir una jornada de debate titulada Escola pública i formació del professorat, que había organizado el Centre de Professors (CEP) de Valencia, que tiene al frente, precisamente, a la sobrina de su director general.

Este veto movilizó a todos los sectores valencianos implicados en la enseñanza, hasta desembocar en la jornada que se realizó en la escuela de Magisterio de la Universitat de Valéncia.

Algunas fuentes consultadas señalaron ayer a Levante EMV que ha sido este malestar, que suponía un continuo enfrentamiento entre la Conselleria de Educación y los representantes del profesorado, uno de los motivos de la forzada dimisión, cuando se está procediendo a la desaparición de los CEP por otro modelo formativo que tampoco es del agrado de los sindicatos. [...]

 

(*) Levante, 30 de julio de 1997.

 

13

 

Valéncia, 1 de setembre de 1997

 

Benvolgudes companyes i benvolguts companys,

 

Ara fa tot just onze mesos que us feia arribar unes ratlles per comunicar­vos que m'havia fet cárrec de la direcció del CEP de Valéncia tot encomanant­vos una infusió d'il.lusió.

Ara m'adrece de nou a vosaltres per dir vos que me'n vaig, que deixe el cárrec. I en aquest cas no tinc cap discurs anafóric a oferir vos, com potser marcava la tradició precedent, sinó que la meua explicació és molt més plana, no sé si per aixo menys didáctica: no m'agrada que em prenguen el pél.

Al llarg d'aquesta curta, peró intensa experiéncia, el més important per a mi ha estat l'hábit d'aprenentatge desenvolupat a l'entorn de la pérdua de la innocéncia de forma rápida i coherent.

 

 

 

 

 

He conegut grans professionals i també grans poca vergonyes. Tots m'han fet de mestres a la seua manera. I he viscut el drama de les dues democrácies (la meua i la teua), profundament irreconciliables, que m'ha afectat moltíssim, perqué jo sempre habia cregut que la democrácia devia ser única i indivisible, com la pátria. Era evident la meua manca de formació.

Deixant a part les formacions académiques i els mérits curriculars, que per escalf trespassen veritat, he de dir que el sentit comú, adquirit i conreat a l'escola pública que em va acollir en la meua més tendra infantesa, em fa arribar a la següent conclusió: entre servir i servir me'n, em quede amb la primera.

És clar que dedique aquesta mostra de la meua indiscutible capacitat de síntesi, a les circumstáncies i als protagonistes que han presidit els darrers mesos de la meua vida professional.

El currículum ocult de les meues sanex intencions de l'octubre passat, ha estat suplantat per óbvies tasques d'intendéncia, en les quals m'he cremat. El que més em do¡ és no haver arribat als/a les qui volia arribar.

Vull agrair al grup catalá Jarabe de Palo que aquest estiu amb "La flaca" m'haja proporcionat una metáfora musical escaient per explicar el que ara i ací em costaria molts fulls d'argumentar.

I també vull agrair al diari Levante que m'haja tractat tan familiarment en les seues informacions.

Torne a l'institut. Al capdavall tot és com el llenguatge: l'enriquim a mesura que som capagos de canviar de registre quan cal.

Desitge molta sort en l'atenció a la diversitat de registres als companys y companyes que hi tenen dificultats.

Bon curs a tothom!

 

Marisol González Felip


14

 

L'EQUIP TÉCNICO PEDAGÓGIC DEL CEFIRE DE GODELLA I DE        LES        EXTENSIONS    DE  LLÍRIA  I  TUÉJAR   AL PROFESSORATDE LES COMARQUES DE L'HORTA NORD, EL CAMP          DE      TÚRIA,  LA  SERRANÍA  I  EL  RINCÓN DE ADEMUZ:

 

El Cap del Servei de Formació del Professorat, en la reunió celebrada en el día d'ahir (20 de julio¡ de 1998) amb les direccions dels CEFIREs ha fet pública la composició de la plantilla de les assessories per al curs 1998/99. En la reunió que ha mantingut l'equip del CEFIRE de Godella hem fet una valoració sobre aquesta qüestió, la qual considerem heu de conéixer.

Segons el Cap de Servei, la nova plantilla d'assessories, es responsa­bilitat personal seua i al.lega "imperatius de racionalitat", entre els quals figuren la incorporació del professorat de les Aules de Natura, dels Programes de Diver­sificació Curricular, les assessories d'Informática i la prioritat de l'etapa d'Educació Secundária.

En la nostra valoració, de manera esquemática, volem destacar:

1.Es tracta d'una mesura més dins la política educativa de factual equip de la Conselleria d'Educació que continua el procés que ja es va iniciar el curs anterior. Pel que fa al nostre CEFIRE, dels 15 assessors i assessores que conformen la plantilla del próxim curs, 2 corresponen a persones que van accedir al seu lloc origináriament a través de concurs de mérits, 4 corresponen a asses­sors que s'han incorporat aquest curs i 9 són nous. A 5 assessors i 1 assessora de Factual equip no se'ls dóna opció a continuar.

 

 

2. El Servei ha incomplit el compromís, reiterat en eis dos darrers cur­sos, de convocar un concurs públic basat en criteris de publicitat i mérits per accedir a aquestes places. A més, no s'ha donat cap explicació sobre els motius de la no convocatória del concurs.

3. En els canvis efectuats, no s'ha considerat criteris professionals com ara les avaluacions de la tasca desenvolupada per les persones que deixaran de treballar al CEFIRE a partir de setembre i l'estabilitat dels equips de treball. D'altra banda, en el procés seguit per a conformar la nova plantilla, dut amb secret, no s'ha comptat amb cap valoració de l'equip actual ni amb un informe de la direcció del CEFIRE.

4. Entre les novetats que es contemplen dins la nova configuració de l'equip, destaquen alguns aspectes:

A/ Es mantenen les assessories d'Educació Infantil i de Primária Llen­gües estrangeres i quatre assessories de Secundária (Tecnología, Llengües Es­trangeres, Ciéncies Socials i Matemátiques). També es mantenen les dues assessories d'Escola Rural, peró se substitueixen els assessors, passant un a Tuéjar i un altre a Llíria.

B/ Se suprimeixen les assessories de Primária Llengües (valenciá caste­llá); Primária Coneixement del Medi; Educació Compensatória; Física i Química (Educació Secundária Llíria) sense substituir aquesta última per cap altra de l'área de Ciéncies.

C/ Es creen 6 noves assessories: EPA PGS; Tutoria i Transversalitat; NEE i Atenció a la Diversitat; Plástica i Visual; Música i Informática. Llevat d'aquesta última, aquestes assessories s'assignen a noves persones.

 

5. La prioritat que es diu voler donar a l'etapa de Secundária respon a una de les necessitats de formació actual. Tanmateix, aixó no hauria de ser obstacle per consolidar el treball iniciat en l'etapa de Primária i atendre les necessitats de formació existents. A títol de mostra, per al próxim curs, dels 41 projectes de formació en centres, 35 corresponen a Educació Primária. En tot cas, la nova configuració de la plantilla, hauria de garantir el servei a les deman­des de formació d'aquesta última etapa.

6. Lamentem que el procés seguit pel Servei de Formació del Professorat no haja estat mínimament transparent i participatiu, ja que no s'han fet públics els criteris pels quals s'adjudiquen les assessories. Davant la inexisténcia d'explicacions convincents, mantenim dubtes sobre si el conjunt deis canvis res­ponen a les necessitats de formació del professorat en aquests moments d'extensió de la LOGSE. En el cas concret del CEFIRE de Godella, el treball realitzat i l'experiéncia acumulada des de la seua creació en 1986 per les distintes perso­nes que han treballat en el centre s'han reflectit en unes realitats que poden ser contrastades. De manera particular, els assessors que aquest curs ens hem incorporat per primera volta al CEFIRE volem manifestar el nostre reconeixement al treball dels companys que ara deixen l'equip.

7. La formació permanent ha estat una exigéncia antiga del professorat i la creació dels CEP va suposar una conquesta que va costar molts esforgos. Tot i els successius retalls i canvis imprimits a la xarxa de formació, demanem al professorat que seguisca exigint per tots els mitjans una formació adequada a les seues necessitats. Des de factual equip convidem al professorat de les nostres comarques a reflexionar sobre aquests canvis i a discutir los si cal en els claustres.

Així mateix, les persones que ara abandonem el CEFIRE aprofitem l'ocasió per acomiadar nos de tots vosaltres, per agrair vos el vostre suport i per oferir vos la nostra col.laboració des dels nostres destins als quals ara ens reincorporem.

Godella, 21 de julio¡ de 1998

 

L'equip técnico pedagógic: Isabel Gallardo, Lluís Miquel Segrelles, Daniel Prats, Nieves Fabuel, Miguel Á. Pérez, Rafa Miralles, Josep LI. Rodrigo, Ricardo Bou, Ernesto Siguero, Carmen Pinilla, Miguel Martínez, Juan Quílez, Luis Bayo.