Les fèrtils terres de la Vall son tancades al ponent pel contrafort meridional extrem de la Serra d'Espadà, formant a mode d'un arc obert al mar Mediterrani constituït per tota mena de muntanyetes y pujols de naturalesa calcària, com les Covatelles, la Frontera, (378 metres d'altura), el Coronat, Bora-junta, la Creu, (346 metres), el Tabalet, Cuquello, la Lloma Llarga, el Molí de Vent, la Pedrera (246 metres), Rodana, l'Eixebe o Pic dels Corbs, el Salt del Cavall, el Ferreret i algunes altres, totes elles d'escassa altura.

La vegetació d'aquestes muntanyes és de secà, reduint-se a matolls alguns garroferals clars. En els pujols menys occidentals existeixen alguns boscs de pins mediterranis, cada volta més escassos degut a l'explotació del terreny fins i tot a les muntanyes per cultivar la gran riquesa de la Vall: el taronger.

En els darrers anys tota la Vall s'ha convertit en un immens bosc verd de tarongers. La vegetació dins la Vall és abundant, complementant-se amb altres tipus d'arbres fruiters, així com palmeres datileres, nesprers, cirerers, albercoquers, etc. Les terres baixes de la Vall son regades per l'aigua abundant de la Font de Quart, font que de sempre ha tingut gran importància per l'agricultura en la Vall de Segó.

Ens els darrers bancals de terra cap a la mar, en hivern transformats en xicotetes llacunes d'aigua de pluja, en altres temps aprofitades pel cultiu de l'arròs, hui els llauradors esperen fins als mesos de la primavera i l'estiu per aprofitar la saó de la terra i sembrar hortalisses com bajoques, tomaques, melons etc