



La major competència als mercats internacionals mogueren als exportadors de cítrics a diferenciar els seus productes amb una marca o logotipus associable a la seua qualitat. El món de la taronja s'incorpora d'aquesta manera a la il·lustració gràfica comercial, que, per norma, eslava reservada a la indústria.
L'agricultura no havia necessitat fins aleshores d'aquests recursos comercials. D'aquesta manera s'otorgà identificació i prestigi als productes de la terra a l'editar, cada exportador, unes etiquetes o cromos amb la seua marca, característiques, origen... que adherien a les caixes de fusta, les anomenades americanes, emprades en l'exportació de la taronja fins els anys 60.
Les etiquetes més antigues s'editaren entre els anys 1914-191 8 i per realitzar-les prestaren la seua col·laboració importants pintors i grafistes; Luis Dubón, Arturo Ballester, Antonio Vercher. Rafael Raga i d'altres. En època més recent hem de mencionar al dibuixant saguntí Antonio Cosin, autor d' una important quantitat d'originals per a exportadors i interioristes del Camp de Morvedre. Curiosament són els temes «tarongeros» els que més es representen a las marques dels exportadors del Camp de Morvedre, fet poc comú a la resta dels exportadors d'altres comarques valencianes. La taronja és, per als nostres exportadors i comerciants, el motiu principal alhora d'imprimir les seues marques tant en paper de seda com per als cromos o etiquetes.
Un dels problemes plantejats als exportadors de taronges era la identificació de la mercaderia front a la dels seus competidors; sobre tot a partir de la iniciació dels enviaments al Regne Unit a meitat del segle XIX davant de la necessitat d'envasar les taronges en caixes de fusta per a facilitar el seu transport; nasqueren així les «marques» amb les que els exportadors valencians identificaven els seus enviaments que després serien subhastats en els mercats britànics. Al principi es limitaren a l'estampació de la marca i logotipus del comerciant emprant unes «trepas» de llanda que es col·locaven en el tester i es pintaven amb tinta negra, quedant, d'aquesta manera, al llevar la «trena» estampada la marca en la caixa.
El segon pas fou la utilització de marques metàl·liques impreses a tot color que es clavaven en els testers, aquestes marques desaparegueren quan els estibadors britànics es negaren a descarregar per les lesions que es produïen al manipular les caixes. Les primitives caixes de fusta emprades en l'exportació tenien més d'un metre de longitud per 40 centímetres d'ample i 35 d'alt i contenien, segons les grandàries, 420, 714 ó 1.064 taronges.
En els primers temps s'enviava la taronja al detall, carregant-se els vaixells en el port de Borriana (Castelló); la taronja era transportada en vehicles fins la vora de la mar i es carregaven les barques que atracaven als costats deIs vaixells.
Josep Polo de Bernabé i Borrás (Quartelí, 1812 - Vila-Real, 1889) fou el primer exportador que emprà la caixa de fusta (americana) i per suggeriment del seu amic el navilier Josep Aguirre ¡ Matiol, començà a embolicar les taronges amb paper seda.
Sagunt, i la resta dels pobles que formen el Camp de Morvedre, ha comptat amb una important llista d'exportadors de taronges, que portaren el nom de la nostra comarca arreu del món. La fruita daurada ha sigut, i encara ho és, l'ambaixadora i la principal font de riquesa de les nostres terres..
Emilio Llueca Úbeda



PUBLICITAT I TARONJA