Al segle xviii són coneguts els llimons i taronges xineses en Sagunt, sobre tot als jardins de cases riques. També al segle XVIIII són famosos els «limoncillos de Murviedro» elaborats per les monges de clausura, de ll'ordre de les Servites del Convent de Santa Anna i Peu de la Creu, fins que el Cardenal-Arquebisbe de València, Benlloch, els prohibí. Possiblement es tractara de «cidras» o «ponciles» que foren els primers curies cultivats a Espanya i s'utilitzaven en la fabricació de confitures. Hui aquestes monges fabriquen, en xicotetes quantitats, per a compromisos, aquest dolç que assoleix gran fama durant segles. La seua fórmula es troba guardada gelosament per les religioses saguntines.

Als primers anys del segle XX la «xiloxera» va assolar els cultius de la vinya, aturà l'elaboració de vins al Camp de Morvedre, vins que tenien gran prestigi més enllà de les nostres fronteres naturals. Es plantejaren algunes alternatives al món del camp. Els tarongers foren l'esperança dels nostres esforçats llauradors. La terra, el clima ii l'aigua formaven unes condicions apropiades per a aconseguir bones collites de taronges.

A principis del segle XX  fan la seua aparició les primeres cooperatives al Camp de Morvedre, sindicats agraris en principi. En 1906 funcionava una cooperativa en Petrés. En 1907 apareix una altra en Benavites. En Sagunt es creà en 1908. En 1910 la cooperativa de Petrés tenia setanta socis, la de Benavites (Sindicato Agrícola Esperanto) catorze, la de Sagunt (La Primitiva) comptava amb cinquanta-quatre socis. En Algar serà en octubre de 1910 quan es cree la cooperativa El Progeso amb setanta-nou socis llauradors. Aquestes cooperatives passaren, en 1921, a denominar-se Sindicat Agrari i Societat Agrària.

Des del 1910 al 1925 es funden al Camp de Morvedre les cooperatives de Petrés (setembre del 1914) amb quaranta-tres socis; la Unió d'Algímia d'Alfara, amb cinquanta-dos socis, es fundà en octubre del 1914, a l'igual que la cooperativa El Palància fundada per trenta-quatre llauradors en Algar; la cooperativa de Torres -Torres es creà en juliol de 1915 amb quaranta-un socis. En Algar de Palància es va fundar, en octubre del 19 17, una altra cooperativa tarongera, El Ideal, amb quaranta vuit socis.

Segons el Registro Especial de Exportadores Españoles de Frutos Cítricos, durant la campanya 1968-1969 al Camp de Morvedre hi havia trenta-tres exportadors de taronges més una cooperativa en Benavites. D'aquests exportadores, vint-i-dos eren de Sagunt, un de Torres-Torres, un del Port de Sagunt, dos de Benifairó de les Valls, dos de Quart de les Valls, de Quartell quatre i de Faura un.

Els primers enviaments de cítrics a Europa es feren a meitat del passat segle, foren els primers comerciants alguns mariners de Borriana, que amb les seues xicotetes embarcacions portaven les taronges. a doll, als mercats del Maestrat, costes catalanes i franceses.

La taronja constitueix la principal riquesa als nostres pobles. El seu conreu ocupa tota la mà d'obra. La plena dedicació als cítrics ha convertit la nostra comarca en un dels punts de referència més importants de l'actual Comunitat Valenciana. Amb una elevada especialització s'ha aconseguit la qualitat del producte adaptat a les exigències del consumidor europeu i espanyol.